XALAU, AVENC DEL

Cavitat enclavada dins de dues fractures perpendiculars reomplertes per una gran quantitat de productes clàstics de dimensions considerables. A la zona normal d'accés a l'avenc es presenten tres boques; la més meridional dóna pas a un pouet de 3 metres seguit d'una curta galeria que ens porta a un segon ressalt d'uns 4 metres, pel costat esquerre cal utilitzar corda, mentre que pel costat dret un estret pas ens permet baixar sense material, un cop a la base trobem una àmplia galeria en forta rampa. La segona boca és petita i comunica per una vertical d'uns 10 metres amb la zona central de la rampa provinent de la primera boca, la galeria segueix en pendent i baixa fins un conducte descendent estret i ocupat totalment per blocs i on s'assoleix la màxima fondària (-35 m.). A la meitat de la rampa anterior, per la dreta trobem un pas entre uns grans blocs que ens situen sota la boca principal. La tercera boca (la principal) s'aboca, entre immensos blocs, a un pou de 20 metres (segons d'on es prengui la mida). L'accés es fa entre mig d'uns blocs que hi ha abans d'arribar a la cova del Fang, i per sota de la part superior de la boca del pou. Aquest accés ens situa en un replà on hi trobem Spits per muntar un passamà fins arribar a la capçalera de la vertical, també equipada amb spits. A la seva base s'origina una galeria en rampa al final de la qual i remuntant uns 5 metres s'accedeix a una galeria perpendicular sense continuïtat.

Situats de nou al ressalt de cinc metres del final de la rampa, pel costat esquerre es pot accedir a una saleta a la que segueix un conducte estret on finia la cavitat fins el 1993.

Un cop superada aquesta estretor de la galeria penjada es pot arribar a un conducte ascendent format per diferents cambres i galeries intercomunicades per petits ressalts i passos estrets fins arribar a una àmplia sala d'on surt un últim conducte que comunica amb l'exterior per una quarta boca de reduïdes dimensions i on es situa la nova cota 0 de l'avenc.

Actualment, es pot fer la travessa de la cavitat entre la Boca Superior i la Boca Inferior sense necessitat de material, tant sols amb una curta corda d'assegurança pels menys hàbils en algun petit ressalt. També cal tenir en compte el diàmetre corporal, si aquest passa per la Boca Superior també passarà per la resta.

La primera cita sobre aquesta cavitat l'aporta Josep Iglésies l'any 1927 fent una completa descripció de la cavitat. Creiem que va ser explorada per excursionistes de Reus pocs anys abans.

No tornem a tenir notícies fins que cap a 1968 en que membres del desaparegut grup Talps de Sabadell realitzen una campanya a la zona i l'exploren, tot rebatejant-lo com avenc de Prades.

L'agost del 1973 un membre de l'ERE – CEC i dos de l'EPE de Reus el tornen a topografiar (inèdita fins ara) i conserven el nom donat pels Talps de Sabadell. Quan es fa el segon volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1978) es recupera el nom original de la cavitat.

No és però, fins el novembre del 1993, que membres del GIEM – CE Montblanc poden obrir-se pas en les estretors d'unes galeries penjades vora el punt final i aconsegueixen explorar una galeria remuntant que porta a una nova boca situada a un nivell superior a les altres.

Com a anècdota trobem que durant els anys 70s del passat segle algunes persones poc assenyades, pertanyents a agrupacions escoltes i altres grups, vinguts de les Borges Blanques, Valls i Tarragona, deixant la seva lamentable empremta dins de la cavitat en forma d'enormes pintades. 

Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.

Iglésies, J. (1927).- “Catalogació de coves i avencs de la vall del riu Brugent”. Revista del Centre de Lectura de Reus (173): 212-226. Reus.

SES – Talps (1969).- “Operació Serra de Prades”. Talps (1): 1-12. SES Talps – Centre Excursionista del Vallès. Sabadell.

Dades inèdites facilitades per Ramon Sendra (GIEM) l'any 1993.

Dades inèdites arxiu ERE – CEC.

Dades, coordenades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC). Maig de 2024.