Cova del Duc

Boca de bona mida, 13 metres d'ampla per 7 d'alçada. Penjada al bell mig del cingle i amb privilegiades vistes cap els cingles de Bertí. La cavitat te dos trams ben definits. El primer és una gran cambra que manté unes seccions no gaire inferiors a les de la boca. De sobte, el sostre baixa i dóna pas al segon tram, una galeria bifurcada on caldrà ajupir-se per arribar al fons.
El terra és d'argila o de roca, segons el lloc, i al segon tram trobem alguns blocs de certa mida. Recorregut total: 28 metres.

Cavitat coneguda a la zona des de temps immemorials. Les úniques dades que es coneixen són producte de l'exploració realitzada per membres de l'Espeleo Club de Gràcia i Grup d'Espeleologia de Badalona el dia 7 de juny del 2015.
Sobre el topònim "Cova del Duc" :
De manera casual, varem saber perquè la cova es diu del Duc. Efectuant la topografia, ens varem adonar que al terra de la cambra d'entrada hi havia una acumulació de nombrosos ossos – potser centenars - de petits vertebrats (ocells, musaranyes i d'altres petits animalons). Just al sostre, a la seva vertical, trobem un forat on encara es poden distingir les taques dels excrements del duc que tenia aquí el seu cau. El duc (Bubo bubo) és un ocell de costums nocturns que en el seu procés digestiu regurgita egagròpiles. L'acumulació dels ossos és el resultat de la descomposició de les egagròpiles regurgitades pel duc des del seu cau. Només els ossos es conserven, per la qual cosa pensem que fa molts anys que el duc va deixar d'habitar la cova.