Avenc de les Penyes del Fuster

Un cop travessada la boca es penetra en un pou irregular i de configuració cilíndrica en el seu darrer tram, tot arribant a 9 metres de profunditat. A la meitat d'aquest pou s'uneix lateralment una diàclasi que baixa 3 metres per sota del pou inicial. La seva base, coberta per blocs, presenta una lleugera inclinació cap al SO i acaba en un nou pouet de poc més de 1,5 metres on s'acaba l'avenc.
Probablement la cavitat obeeix al mateix mecanisme genètic que està afectant el petit cingle, la fracturació i la descompressió generada per la riera acabarà d'aïllar-ne un fragment rocós i finalment la destrucció de l'agulla i l'avenc.

La primera exploració de la que tenim constància fou la realitzada el 10 d'octubre del 1971 per membres del GIE – CE Gràcia, tot batejant-lo com Avenc de les Mosques.
Durant les moltes sortides que durant el 1973 va portar a terme per la zona d'Olesa de Bonesvalls la SIE – CE Àliga, el 2 de desembre del 1973 un veí d'Olesa va acompanyar dos membres d'aquest grup a la boca de l'avenc, tot dient-los que la poca gent que el coneixia ho feia com Avenc de les Penyes del Fuster. L'exploren i topografien, però la topografia no es va a arribar a passar mai en net.
Poc temps després, el febrer del 1974, membres del GES – CMB el tornen a explorar i topografiar amb l'objectiu d'incloure'l en l'últim volum del catàleg de Garraf. Incomprensiblement, Borràs el confon amb l'avenc explorat per Faura i Sans el 1910 vora el coll d'Ordal, avui dia desaparegut pel nou traçat de la carretera, i el cataloga com Avenc d'en Parellada, potser per la relativa proximitat d'un mas, Can Parellada, proper a Olesa.

1. 
   Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.

• 
  Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 28 de maig 2012)