SANT MARÇAL, AVENC DE

La petita boca d'entrada dóna accés a un primer pou de 8 metres, el qual se va eixamplant a mida que baixa. En un extrem de la base, s'inicia una tortuosa galeria que en curtes rampes i algun ressalt ens situa en un pou d'11 metres que acaba en un cul de sac. A la meitat d'aquest pou hem d'accedir a una finestra que ens situa en una galeria en rampa de curt recorregut i un pouet final de poc més de 5 metres.

Una nova vertical de 14 metres ens permet accedir a una sala de certes dimensions a la cota -45,7 m. De no aturar-nos a la sala, el pou segueix altres 54 metres, on s'assoleix la màxima fondària d'aquesta via. Uns 17 metres abans d'arribar al fons, a la paret SE del pou mitjançant una petita finestra es pot accedir a un pouet lateral de 9 metres de desnivell.

Situats de nou a la sala a -45,7 m al costat de la paret NW i entre blocs trobem dues obertures que donen pas a un únic pou, aquest de 56,7 m. Als pocs metres del descens, una finestra comunica amb el pou de l'altra via i una mica més avall es pot accedir a un petit conducte lateral que torna a comunicar amb aquest pou. Abans d'arribar al fons, cal desplaçar-se vers la paret N la qual ha anat guanyant amplada, per tal d'accedir a un petit replà situat entre el pou principal i un de nou de 15 metres, aquest pou comunica mitjançant una forta rampa amb el darrer pou de 8 metres de fondària, on s'assoleixen els -121 metres.

Localitzada per l'E.I.E.-PCB el 1970, però no se li donà massa importància i no s'explora fins el 1971. El 1972 es publica una topografia a les Comunicacions del 2º Simposium de Metodologia Espeleològica, on se li atribuïen -128 metres. Algun temps més tard algú va obstruir la boca amb grans blocs i es va haver de desobstruir de nou.

El 1983 Toni Asensio realitza una escalada a la Sala del Repòs (-45m), pujant un pou fins a la cota -20. Aquesta exploració queda en el més absolut oblit, fins que el novembre del 2009 membres de l'Espeleo Grup Santfeliuenc realitzen la mateixa escalada, trobant restes del material utilitzat en l'exploració de l'any 1983, també procedeixen a fer la topografia d'aquest tram.

1. Cardona Oliván, F. (1990).-“El Sistema Mediterrani i la Depressió Central”. Grans Cavitats de Catalunya (vol.II):300-310. EC Gràcia. Barcelona.
2. Policarpo i Pérez, Andreu.(1972).-”L'Avenc de Sant Marçal”. Comunicaciones 2º Simposium de Metodología Espeleológica.(VI-i)1-3. SIE del CEA /Escuela Catalana Espeleología-CRE de la FCM.
3. SIE-CEA (1980).-“Alguns fenòmens subterranis propers a Oleseta”. Espeleosie (24):9-28. SIE- CE Àliga. Barcelona.
4. Rubinat Aumedes, F. (1988).-“Catàleg Espeleològic del massís de Garraf. Unitat septentrional. Sector 12”. Espeleosie (30):13-68. SIE CE Àliga. Barcelona.
5. Rubinat Aumedes, F. (2004).-“Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie (Monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Nota de Francesc Rodríguez publicada al blog (Espeleobloc) el 18 de març del 2010.
• Fotografies facilitades per Francesc Rubinat (ERE-CEC).
• Fotografies de Jordi de Cabo (espeleoyfotografia.blogspot.com) post del 5 de març de 2017.