DOU, COVA DE LA

L’entrada de forma triangular,de 0,70x2,50 metres, permet entrar-hi dret. Als pocs metres observem una segona boca al sostre, un lucernari o eixida per on entra la llum, i ens trobem un passadís rectilini orientat al SE. Als 8 metres hi ha una petita i impenetrable galeria a la nostra esquerra, i als 10 metres tenim una derivació a la nostra dreta
Si ens fiquem per aquesta derivació, ens trobem a una galeria descendent, d’uns 10 metres de recorregut, amb varis ressalts que ens porta al terminus de la cova i a la seva màxima fondària de -8 metres. Aquesta diàclasi te unes dimensions d’uns 0,4 metres d’amplada per alçades variables de 1 a 3 metres. El final és un petit bassal d’aigua acumulada quan plou. Tornant a la desviació, ens trobem una diàclasi de 6 metres d’alçada, on grans blocs encastats fan un pis superior. Avançarem seguint la direcció SE de la galeria d’entrada uns 3 metres, ací trobem una altra bifurcació. Si anem a la dreta una rampa ens portarà a un R-2,3 metres, deixant a la nostra esquerra petites derivacions sense continuïtat. Baixat el ressalt trobem una petita sala “Mortuorium” on ens movem entre restes remogudes d'ossos i ceràmiques del jaciment de l’edat del bronze, malauradament el poc que queda dels saquejos fets per aficionats i d’antigues excavacions arqueològiques que ho deixaren tot remenat i fora de context.
Tornat a la bifurcació esmentada de la galeria principal (la situada 3 metres després de la derivació), seguim endavant i baixem un altre R-2,30 m. Als 3 metres la galeria gira lleugerament a l’esquerra direcció E, de fàcil trànsit acabant als 6 metres de recorregut. Tres metres abans un passatge ens porta a unes gateres que es van tancant, excepte una que gira a l’esquerra al poc d’entrar i torna a la galeria fent algunes ziga-zagues.
Per últim, si tornem a la bifurcació d’abans, haurem d’escalar un E+2,20, i amb facilitat accedim al pis superior (Superior Locus) a sobre d’uns rocs caiguts on es forma una sala, si ascendim direcció S, trobarem una gatera que fineix als 4 metres. Si anem baixant direcció N, als 5 metres baixarem un R-1,70 metres i tanquem un circuit, ja que hem arribat on comença la primera derivació de la galeria d’entrada.

La cavitat fou descoberta per J. Lloret l’any 1934 i va ser excavada pel Dr. Vilaseca amb la col·laboració del propietari, Josep Salvadó, i Joan Carrer, ambdós d'Arbolí. El mateix any aparegué la corresponent publicació al Butlletí de la Societat Arqueològica Tarraconense. També es poden trobar referències de les diverses troballes d'Arbolí en els tres llibres de síntesi de Vilaseca .
L’any 1984, al volum nº 7 del Catàleg Espeleològic de Catalunya els autors diuen no haver-la localitzat.
No tenim constància de cap més exploració fins que amb motiu de la preparació del llibre sobre cavitats de la serra de Prades, i després de visitar l’avenc del Pep Ton, l’estiu de 2014 ens posàrem en contacte via correu electrònic amb Rafel Ferré de Reus que en un bloc de camins antics indicava que l’havia localitzat:
“En Joan Josep Estivill comentà d’una cova allà a l’obaga de la Vall d’Arbolí, que no va ser localitzada pels autors del Catàleg Espeleològic de Catalunya i que mirava de trobar. Llavors vaig recordar un rastre que havia resseguit a l’hora de cercar el Grau del Gallarí. Així que vaig tornar-hi i, més o menys, aquell rastre tenia continuïtat. A més, vaig poder localitzar la cova: El Forat o Cova de la Dou, que va ser explorat pel Dr. Salvador Vilaseca. Aquesta cova va ser localitzada inicialment entre els anys 1920 i 1930 pels mestres d’Arbolí, Sr. Porta, i el d’Alforja, Sr. Lloret, que l’ajudaven en la recerca pel seu territori.
El nom sovint fa la cosa, però aquell forat no tenia res a veure amb una surgència. Per tant, no podia ser una dou, o font en català antic. Tanmateix, és gràcies als arqueòlegs que ha perviscut aquest topònim a la documentació escrita.
Tanmateix, el dubte em queda més viu que mai. Al Mas de Gallarí em varen comentar que la Dou feia referència a aquell territori, és a dir, a una partida de terra del terme d’Arbolí, tot i ser ben conscients del significat de Dou.
Podria ser que la Dou fes referència realment a la Font del Bres? Aquesta font és una de les surgències més importants de les Muntanyes de Prades i ha estat aprofitada des d’antic per una munió de molins. La resposta no la sé” .
El mes d’octubre de 2014 el mateix Rafel Ferré acompanya a membres del GIE Montblanc i realitzen l’exploració i les primeres recerques biospeleològiques localitzant els primers exemplars de coleòpters cavernícoles. En una visita posterior hi posaren trampes i el 14 de desembre de 2014, membres del GIE Montblac i GE Badalona efectuaren un ampli reportatge fotogràfic i la topografia de la cavitat.

1. 
   Vilaseca, S. (1934).- “Les coves d'Arbolí”. Butlletí Arqueològic (49): 382-385. Societat Arqueològica Tarraconense.

• 
  Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del blog: espeleobloc.blogspot Apunt del 20-3-2015. Text fitxa: Joan Pallisé (GIEM) i Enric Porcel (GEB). Fotografies: F.X Samarra, E. Porcel i J. Cuenca (GEB)