GRAN, COVA

La boca situada a peu de cingle, ens situa en una galeria descendent amb el sol cobert de fulles provinents de la intensa vegetació exterior, a la base de la rampa trobem una intersecció de diàclasis que conformen una sala de notables proporcions, vers l'E, la galeria continua uns metres fins a fer-se impracticable, però es veu la llum exterior.

Encara que conegudes d'antic per la gent del país, la primera visita de la que és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, aquest realitza estudis arqueològics a un seguit de coves situades en el Cingle Blanc, anomenant-les com a coves d'Arbolí i catalogant-les alfabèticament amb les lletres de la A a la N, aquests estudis els publicà el 1934.
En temps més modern la cavitat rebé la visita esporàdica d'espeleòlegs. El GES del CMB durant el 1979 explora totes les cavitats del Cingle Blanc, publicant els resultats el 1980 a la revista Sota Terra 1, actualment el municipi de l'Arbolí està incorporat a la comarca del Baix Camp, però en diferents èpoques ho havia estat a la Conca de Barberà i també a la del Priorat.
Tret de la Cova del Rufino, que en Vilaseca la catalogà amb la lletra “C”, i l'avenc dels Ossos amb la lletra “M”, el GES davant la incògnita de saber quina lletra corresponia a cada cavitat, optà per tornar a posar nom a totes les cavitats que no se les coneixia per algun nom en concret.
El GES de Club Muntanyenc Barcelonès, en el seu treball publicat el 1980 (2), citen la cova del Nan de 4 metres de recorregut, suposem que es tracta d'una estreta esquerda que connecta amb la cova Gran però que l'estretor la fa impracticable, de fet des de l'interior de la cova Gran es pot veure la llum exterior.