NEGRE, FORAT

La cavitat presenta dues boques: La Sud, petita i amb vegetació que la mig amaga (només arriba a 1 metre d'alçada) i la Nord, de més de 2 metres d'alt, situada sota l'extra-plom. Aquestes dues boques donen accés a galeries en general estretes, excepte els 10 primers metres de recorregut, tot entrant per la boca nord, i que s'uneixen en un punt, situat a 10 metres de la boca sud, que de moment no és franquejable, en ésser ocupat per sediments de carbonat càlcic no totalment desobstruïts.
Les galeries són rectes i segueixen dues orientacions clares, que gairebé coincideixen amb les de N-S i E-O, tallant-se les diàclasis en angle recte.

Sembla que la primera exploració va ser portada a terme per l'encarregat del Museu de Moià, que la va anomenar Cova del Pèndol, ignorant aleshores el nom popular de Forat Negre. El 9 de maig de 1976, membres de l'ERE-CEC l'exploren i realitzen la fixa i la topografia.

Orta, J. (1978).- “Fitxes de cavitats: Forat Negre” Espeleòleg (26-27): 450-452. ERE del CEC. Barcelona.