Cova Nº1 dels Nerets

La cova és la part subterrània penetrable de l'esquerda que s'insinua a l'exterior, formada per una galeria de 80 metres de llargària que, en el punt d'encreuament de dues esquerdes ha sofert un ensorrament, continuant al seu fons la galeria per ambdós costats. L'embut d'entrada oscil·la entre els 2 i els 5 metres d'amplada i presenta una profunditat de 10 metres, encara que està gairebé ocupat per grans blocs caiguts. Al costat E trobem el portal d'entrada d'una galeria sense ramificacions importants, que manté una amplada mitja de 2 metres, comunicada amb l'exterior a la seva part central per una obertura impenetrable. A 34 metres de l'entrada la galeria perd la seva horitzontalitat, restant tancada després de 20 metres en una sala molt propera a la superfície i situada per sota la plataforma de desguàs, essent aquest punt un dels que l'esquerda es troba taponada pel ciment, per evitar pèrdues laterals del corrent d'aigua.
Al peu del ressalt anteriorment esmentat, s'obre la boca d'un pou de 7 metres, intercomunicat amb unes galeries intermèdies de secció reduïda. La part inferior d'aquest pou incideix a la zona mitja d'una galeria inferior amb suau pendent cap a l'O i que acaba fent-se impenetrable en ambdós sentits.
De nou sota l'embut d'entrada i seguint cap a l'O entre el caos de blocs, es pot accedir a un conducte, de secció molt més reduïda i que es pot seguir per espai d'uns 20 metres. És de destacar una fina làmina de calcita que sembla partir la galeria en dos pisos superposats en el tram final.
Les cavitats han estat engendrades sobre un sistema d'esquerdes de despreniment, paral·leles al cingle

Durant el mes d'octubre del 1968, membres de la SIE – CEA exploren tota una sèrie d'esquerdes situades vora la comporta de l'embassament de Talarn, anomenant-les Cova-avenc de la Comporta nº 1, 2 i 3. Aquestes exploracions només surten recollides en una relació d'activitats de la SIE de l'any 1968 (EspeleoSie nº 6) i mai més se'n va saber res d'elles.
Cap a l'any 1979, membres del GES – CMB, durant els treballs de recerca per al Catàleg Espeleològic de Catalunya, retroben les cavitats, les topografien i decideixen anomenar-les amb el topònim de la zona, els Nerets.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1979).- “el Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3): 1-211. Ed. Políglota. Barcelona.

• 
  Coordenades, actualització de dades i fotografia facilitades per Martí Romero i Toni Inglès (ERE – CEC)