Cova Nº3 dels Nerets

La boca s'obre en el fons d'una depressió natural, de tipus doliniforme, excavada en un nivell calcari, intercalat entre els gresos dominants.
Les entrades de la cova donen pas a un vestíbul baix de sostre del que surt la que podríem denominar galeria principal i dues derivacions. La galeria principal, de 36 metres de longitud, pren les direccions generals de la cova nº 2 i va a desembocar al cingle. La primera derivació és una galeria descendent amb pendent progressiu que després de 24 metres acaba en una saleta circular de sostre molt baix, i d'on pel costat S surt una galeria ascendent paral·lela, la qual acaba en una saleta superior unida a la d'entrada. D'aquesta sala surten una sèrie de ramificacions que no es van explorar i probablement la cova pugui continuar per aquest punt.
A diferència de les altres cavitats veïnes, aquesta presenta un sector més ampli i baix de sostre determinat per haver estat excavat fora del camp d'esquerdes que es desenvolupa en la plataforma superior.

Durant el mes d'octubre del 1968, membres de la SIE – CEA exploren tota una sèrie d'esquerdes situades vora la comporta de l'embassament de Talarn, anomenant-les Cova-avenc de la Comporta nº 1, 2 i 3. Aquestes exploracions només surten recollides en una relació d'activitats de la SIE de l'any 1968 (EspeleoSie nº 6) i mai més se'n va saber res d'elles.
Cap a l'any 1979, membres del GES – CMB, durant els treballs de recerca per al Catàleg Espeleològic de Catalunya, retroben les cavitats, les topografien i decideixen anomenar-les amb el topònim de la zona, els Nerets.