Es
tracta d’un abalmament excavat aprofitant un llentiscle de sorrenca
vermella, conferint-li l’aspecte de cova. En realitat a l’exterior
el bancal de sorrenca no ultrapassa els vint centímetres de
gruixària.
La
cova té uns 6,60 metres de profunditat dels quals només 5 són
aprofitables com espai per a bivac. L’amplada mitjana és de 2
metres. És dubtós per tant, que al segle XIX s’hi pogués
instal·lar una màquina falsificadora de moneda com en la llegenda
dels Òbits, tampoc s’hi podrien refugiar una colla massa nombrosa
de bandolers. El sostre en aquest cas no supera el 1,30 metres i no
dona com a pista de ball, ni per a tranquils boleros. Tan sols per a
dormir-hi, i justet.
En
aquest món tan dur de la recerca de coves i avencs, no tot són
embardissades i esgarrinxades. També hi ha planeres recerques de
biblioteca, rodejats de silenci i de vegades, de troballes
insospitades en forma de cròniques.
Aquest
és el cas d’un antic article aparegut a l’Arxiu del Centre
Excursionista de Terrassa on es parlava del conegut decret sobre les
coves del terme. Aquest decret, firmat pel Tinent Comandant Militar
Antoni Bonet amb data 19-11-1850, anava adreçat als alcaldes dels
ajuntaments del Districte de Terrassa i explicava els motius i les
accions que calia emprendre per tal d’inutilitzar totes les coves
del terme susceptibles de ésser emprades pels malfactors.
En
un segon article es ressenyaven les cavitats que els ajuntaments
pertinents tenien coneixement d’haver-hi efectuat alguna
modificació en resposta a l’esmentat decret. El document data del
26-12-1850, és a dir poc menys d’un mes i mig més tard, i les
cavitats hi són ressenyades tal com les van descriure els mateixos
propietaris, responsables últims de fer tancar les coves.
La
primera de la llista era la cova que avui tractem, la cova de
Baiarols:
"es
troba construïda per la naturalesa, al lloc anomenat Baiarols, en
roca viva, a un quart d’hora de la casa de Comavella, en direcció
a ponent i a mitja hora de Sant Llorenç Savall, podrien amagar-s’hi
uns cinc homes, ha estat tapada, de manera que no hi podrà entrar
ningú. El terreny és propietari de Joan Gros i Roca, veí de
Terrassa". No
feia encara un any que havia decidit anar a viure precisament a Sant
Llorenç Savall, així que tan aviat com pogués calia vestir la
disfressa de mofeta i flairar el turó d’Abellerols, que era el nom
de més semblança al mapa del CET. La troballa s’esdevingué el
11-7-1999, en una plàcida sortida de tarda dissenyada per tirar
avall un bon àpat.
Bibliografia
GUILLEMOT,
Jordi (1999).- “El
Cau d'en Banyeta i una cova de calaix: la cova d'Abellerols”.
Arxiu
del Centre Excursionista de Terrassa (102-103:
87-91.
Dades
i fotografia extretes del web: caudelguille.net
(Jordi
Guillemot)
