DANIEL, COVA-AVENC D'EN

Des de la boca de l'avenc s'accedeix a una esquerda de 4,24 metres de fons, la base en pendent ens porta fins una esquerda més ampla i perpendicular a l'anterior, una vertical d'uns -10 metres ens situen en un gran bloc que forma una mena de plataforma en mig de l'esquerda, es pot seguir davallant per qualsevol dels seus extrems mitjançant una nova vertical de -9 metres, per la base es pot seguir en direcció N, fins que aquesta acaba fent-se impracticable degut a la seva estretor, pel costat S es pot continuar fins trobar uns blocs que barren el pas, a la dreta trobem una galeria que fineix de seguida, si remuntem els blocs que barren el pas, passarem per sota d'un gran bloc que és la sala on es va trobar el jaciment arqueològic. Des d'aquest punt si seguim l'esquerda en direcció S, podrem davallar fins el punt de màxima fondària de la cavitat -31 metres. Si ens situem en la sala, la qual no és altra cosa que un gran bloc encastat de 4,30X2,28 metres i poc més d'un metre d'alçada en algun punt; aquí trobarem un pas en forma de replà per sobre el buit de l'esquerda que ens donarà accés a un conducte entre blocs que en pocs metres ens durà a la boca de la cova d'en Daniel.

Segons explica Salvador Vilaseca, l'avenc va estar trobat per un pastor de Capafonts, en Daniel Fort i la primera exploració és dugué a terme el mes de març de 1964 per part d'un grup d'espeleòlegs de la parròquia de Sant Joan Batista i de l'AEC, així com també de la AE Gelera de Barcelona. El que no ens quadra és que l'article d'en Vilaseca apareix publicat el 1963, un any abans de la data que dóna de l'exploració. Podria ser que la revista es publiqués més tard però mantenint la data prevista de publicació, malgrat que aquest detall el desconeixem. Així mateix hem trobat una pintada al fons de la cavitat pertanyent a l'AE Reus, que possiblement també va participar en l'exploració.
La boca de la cova es va trobar posteriorment, ja que es va considerar que les ceràmiques trobades a l'interior no les havien pogut introduir per l'avenc, llavors van cercar la sortida des de l'interior, sortint per la boca de la cova.
En un racó de la boca de la cova, es conserva, mig esborrada, una pintada amb el nom d'avenc del Vent Glaçat, és evident que el pintor es va equivocar, a l'igual que els companys de la SIEP el 1982 quan van catalogar el Forat del Vent Glaçat com Avenc d'en Daniel.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro,J.M.; Talavera, F. (1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7):54-55. Ed Políglota.
   
2. 
   Talavera, Ferran (1982).-”Las cavidades del barranc de la Pixera (Motllat-Baix Camp)”. Boletín Espeleológico SIEP (14):30-41. SIEP – CE Poblet.

3. 
   Vilaseca Anguera, Salvador. (1963).-”Dos nuevas cuevas del Bronce medio y final del macizo de Prades”. Ampuries (XXV):105-136.
   

• 
  Coordenades, dades i fotografies facilitades per Albert Peixet de Capafonts, Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).
• 
  Invarque.cultura.gencat.cat