Petita cova de 45 m. de recorregut a Querol, (Alt Camp)
Sinònims: Mandil, Cova del
Descripció
Boca
àmplia on s'observen molt bé els estrats de les calcàries (el
sostre queda limitat per un pla d'estratificació). El vestíbul
d'entrada queda partit en dos i origina una segona boca que, als pocs
metres s'uneix amb la principal. Al fons del vestíbul, un pas estret
comunica amb una galeria de sostre baix i lleugerament descendent que
porta al tram final constituït per unes gateres que als pocs metres
es fan impenetrables.
A
totes les topografies hi falta un ramal que surt a la dreta de la
tercera saleta que no està pas topografiat i que després d'un pas
estret consta d'un parell de saletes, amb sostre baix. Amb aquesta
petita galeria el recorregut de la cova augmentarà uns pocs metres
més.
Coneguda
per la gent de la contrada des de temps immemorial com a Cova del
Diable. La primera referència espeleològica de la cavitat la dóna
F. Español que, en les seves recerques biospeleològiques, la visita
24-9-1934 i l'anomena Cova del Mandil, en referència al mas proper.
Sinonímies
anteriors: T. españoli,Zariquiey
1950; T. españoli
españoli,Zariquiey
1950; T. españoli
elongatus,
Zariquiey 1950; T.
(Troglocharinus) variabilis,
Bellés 1978
De
moment, la Cova del Diable o del Mandil és l'única cavitat del
vessant dret del riu Gaià on es coneix aquesta espècie.
Bibliografia
Alentorn,
M.(2002).-”Campanya Gaià” Soterrània
(5):16-22. GET–AE
Talaia. Vilanova i la Geltrú.
Borràs, J.;
Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de
Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246
pp. Ed. Poliglota. Barcelona.
Escolà, O.
(1979).- “ Cova del Mandil (Cova del Diable)” Espeleòleg
(29): 613 ERE-CEC. Barcelona.
Español, F.
(1950).- “Coleópteros cavernícolas (Troglobios) de la provincia
de Tarragona” speleon
I (2): 113-130. Oviedo.
Talavera,
F.(1978).-”Cova del Diable y Cova dels Diamants” Boletín
SIEP (10):14-17. SIEP –
CE Poblet. Barcelona.
Revisió de
dades, coordenades i fotografies facilitades per Joan Pallisé
Coflent