Cova Gran de les Fogueroses

La galeria d'entrada (boca A) té uns 9 metres d'alçada i segueix una diàclasi en direcció SO. Als 8 metres s'obre, a la dreta, una curta galeria de 8,5 metres que comunica per uns petits forats amb l'anomenada Gruta Verda (boca B) de 16 metres de longitud, però el pas és infranquejable.
La galeria d'entrada segueix 6 metres més, fins a trobar uns grans blocs d'origen clàstic (secció 3). D'aquest punt surten dues galeries, una cap al NNO i l'altra cap al S. La primera, d'un metre d'amplada i alçada considerable (4,5 m.), prossegueix uns 12 metres. L'altra, més estreta (0,60 m.) i de 8,5 metres de recorregut, és la que presenta el procés litogènic més desenvolupat (secció 12), però en evident estat de descalcificació, ja que les filtracions seguint la diàclasi, són gairebé nul·les actualment.
Per seguir l'exploració cal remuntar els blocs abans esmentats fins a una plataforma que segueix la mateixa direcció que la galeria d'entrada (secció 3). De nou tenim dos camins a seguir, a la dreta dues galeries que al cap de 3 metres s'ajunten formant un baix laminador (secció 11) que es pot seguir 10 metres més fins a donar per un reduït pas (secció 13) a l'exterior (boca C).
A l'esquerra tenim la galeria més llarga i que ens porta al punt final de la cavitat. És de dimensions reduïdes, sobretot a la part final (secció 9), i que cal anar gatejant fins que es fa impracticable.

La primera notícia espeleològica de la cavitat és la de la descoberta casual el dia 2 de juliol del 1972 per Jaume Rovira i Josep Graells, membres de l'Espeleo Club Sabadell. El diumenge següent, ells mateixos amb companys del club, porten a terme l'exploració.
La troballa d'un clau de sabata (de sola ferrada) i una pila de rocs apilats amb signes d'haver-hi fet foc, els va donar a entendre que no eren els primers en visitar la cova. Probablement havia servit de refugi durant la guerra.
Un any després es forçà un pas molt estret i s'aconseguí sortir a l'exterior per una de les galeries finals (boca C). Més tard, el 16 d'agost del 1975, J. Anglarill, J. Renom i Ll. Canet van realitzar la topografia total.
Malgrat ser una cavitat poc visitada, sembla que ja era coneguda cap als anys 1960, especialment pels escaladors que en aquella època visitaven freqüentment la zona. Per internet es pot trobar força informació.

Carreras, Joan (1978).- “Anotacions sobre la Cova gran de les Fogaroses”. Butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell (48): 28-29. Sabadell