Cova de l'Hereu

És una balma de considerables dimensions, però de poca fondària. Es tracta en realitat de diverses balmes a tocar unes de les altres dins d'una de més gran, al fons de la llarga balma hi han parets enrunades separant diversos àmbits. A la part central i mig sortida de la balma es troben les restes dels fonaments d'una capella de planta rectangular, amb dos absis rodons, un a la capçalera i l'altre al costat S, les restes permeten pensar en una construcció romànica de la qual s'ignora la seva advocació.

Desconeixem si les dades facilitades per Dofí Soler de Lluçars a en Josep de la Vega van ser errònies o que potser ell no les va saber interpretar. El cas és que en Josep de la Vega les topografia i publica com a “Balmes de Gramanet (Tòrrec)” en el seu “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”.
El 31 de gener de 1993 Joan Reig, Gener Aymamí i Eliseo Peidró les visiten sense treure més conclusions. El mes d'octubre de l'any següent, en Gener Aymamí, E. Peidró, J. Tarrats, J. Sansalvadó, E. Tomàs i J. Reig intenten arribar a Gramenet des de Comiols baixant per Montadó, un cop arribats a la balma de Gramenet, s'adonen que la informació que porten no correspon a aquesta balma, si no a la visitada l'any anterior. Tornen de nou a la balma situada al barranc de la Font Freda per verificar la informació i tot seguit s'atansen al poble de Tòrrec a cercar més informació d'aquesta balma. Es dóna la circumstància que en aquell moment a la plaça estaven preparant la festa major i pràcticament hi eren tots els habitants (cens de 1991, 33 habitants), amb familiar i amics. Amb l'aquiescència general els hi donen el nom de “Cova de l'Hereu” per referència a un mas proper ja enderrocat.