La
boca forma una fissura estreta en la part inferior que cal superar durant un
parell de metres per accedir a la zona superior i saleta d'entrada. Des d'aquí
surten tres galeries, les de direcció N i S són estretes i curtes, però la que
penetra cap a l'E és un xic més àmplia (40 cm.), força més alta (2 – 2,5 metres) i uns 12 metres de llargària; a la meitat del seu recorregut s'obre
una nova galeria, més estreta i de poc més de 5 metres de llarg. Al final de la galeria principal, que ha
anat guanyant una mica d'alçada, incideix perpendicularment en una altra. Cap a
l'esquerra s'acaba en pocs metres i a la dreta segueix uns 20 metres més enllà fins fer-se impracticable per l'estretor,
però a la meitat del seu recorregut encara es troba una nova bifurcació cap al
N que acaba a poc més de 5 metres del seu inici.
Es
tracta d'una antiga surgència excavada en els conglomerats de l'eocè dipositats
sobre els gresos del mateix periode. Formada a expenses d'una petita xarxa
residual de diaclàsis en encreuament ortogonal (N-S; E-O).
Cavitat
coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera visita
espeleològica que tenim documentada correspon al GES – CMB el setembre del 1964.
Per un “graffiti” a la sala d'entrada sabem que el 1966 van estar gent del TiM
de Sabadell i pel juny del 1973 membres de la SIE – CE Àliga fan la topografia i estudi de la cavitat
que dóna origen a la primera cita documental.
Bibliography
1.
Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el
Gironès, la Selva,
l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
2.
Tomàs, X.; Yagüe, I. (1974).- “Génesis y analogías de las cavidades del municipio de Granera” EspeleoSie (15): 133-141. SIE – CE
Àliga. Barcelona.
