CORREJADES, LES

A grans trets, es poden distingir tres grans esquerdes o conjunt d'esquerdes, d'acord amb la seva situació topogràfica s'han anomenat Correjada de Baix, Correjada del Mig, i Correjada de Dalt. Cada una d'elles té unes característiques que les diferencien de les demés.
Entre les dues primeres correjades esmentades, existeix una clariana allargassada i planera en el bosc, que per situar millor el conjunt, es va denominar Pla del Campament. La tercera correjada queda separada de la segona per una altra clariana que es va denominar Prat de Dalt.
El conjunt de totes les esquerdes assoleixen un recorregut de 1835 metres, però és molt agosarat donar aquesta xifra com a total, ja que les tres esquerdes principals no tenen comunicació entre elles, per tant no hi ha una continuïtat evident, menys encara si tenim en compte que el tram continu més llarg no supera els 300 metres.
Correjada de Baix:
Com el seu nom indica, és l'esquerda que trobem a una cota inferior respecte a les altres (si no considerem unes esquerdes aïllades, situades entre aquesta i la cabana forestal). En aquesta esquerda podem diferenciar dos sectors:
Sector Occidental.- És molt obert, amb vegetació ocupant el seu fons. El llavi N, és un cingle d'uns 10 metres d'alçada de mitjana, el llavi S, està més indefinit.
Sector Central i Oriental.-És relativament tancat, encara que de fondària variable, ja que el seu fons fa moltes pujades i baixades. Té un traçat amb nombrosos canvis de direcció en forma de baioneta.
Correjada del Mig:
És la correjada on trobem els trams més espectaculars i tancats, hi podem diferenciar tres sectors.
Sector Occidental.- El tret més destacable és l'existència d'un cingle important el Cingle Gran, que correspon al llavi S de l'esquerda, i que arriba als 20 metres d'alçada. El bloc corresponent al llavi N, està esllavissat i resta a manera de de masses rocoses que s'interposen entre l'esquerda i el Pla del Campament, existint passos que faciliten la comunicació.
Sector Central.- És el de configuració més complexa. Està format per un conjunt d'esquerdes de diferents direccions i fondàries que s'intercomuniquen; algunes són estretes i ombrívoles, d'altres tenen algun que altre tram que transcorre soterrat. Hi trobem també un avenc de -12 metres de fondària, i algun que altre pou en mig de les esquerdes.
Sector Oriental.- Aquest sector queda una mica aïllat de l'anterior, ja que no hi ha comunicació directa per esquerdes. El formen les esquerdes que estan dibuixades a l'extrem dret de la topografia. Tret d'una, les esquerdes són obertes i asimètriques, amb un llavi més destacat que l'altre.
Correjada de Dalt:
És una esquerda llarga i molt ben traçada, però molt ampla, i en conseqüència oberta. És molt asimètrica, ja que mentre el llavi S és continu i molt ben definit, encara que amb alçades moderades, el llavi N és més baix i sovint indefinit, fins i tot arriba a desaparèixer en un tram en el qual s'obre directament al Prat de Dalt. Amb aquestes característiques, la correjada està plena de vegetació.

Coneguda localment des de temps immemorials, malgrat que no es troba cap cita fins el 1973 en que al mapa de l'Editorial Alpina apareixen, sense cap més dada, les Escletxes de de la Freixeneda. Posteriorment, en una monografia local sobre el Vidranès (Ramon Vinyeta, 1986) apareixen citades com les Correjades i això motivà la curiositat de Ferran Cardona que, amb Josep Cuenca i Xavier Samarra les localitzen l'hivern de 1989-90.
L'Espeleo Club de Gràcia les explora i topografia durant els anys 1993-94.
Toponímia: Del topònim correjades no s'ha pogut esbrinar el seu significat, cal dir però que tant a Enciclopèdia Catalana com al mapa de l'ICGC el topònim que apareix en aquest punt és Pla de les Carrejades (de carrejar = traginar). Serà el correcte ?, o potser una solució fàcil davant la incògnita?

1. 
   Borràs, J; Miñarro, JM; Talavera, F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):242. Ed. Políglota. Barcelona.
2. 
   Cardona Oliván, Ferran.(1993).-”Les Correjades (la Vall d'en Bas-Garrotxa)”. Exploracions (16):51-65. (EC Gràcia). Barcelona.
3. 
   Valles, Jordi de. (2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):236-238. EC Gràcia/FCE.

• 
  Fotografies i coordenades facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC).
• 
  Més informació gràfica al blog: espeleobloc.blogspot. Apunt del 6-12-2011