Synonyms: Freixeneda, Escletxa de, Freda de Freixeneda, Escletxa, Euga, Escletxa de l'
Description
A
grans trets, es poden distingir tres grans esquerdes o conjunt
d'esquerdes, d'acord amb la seva situació topogràfica s'han
anomenat Correjada de
Baix,
Correjada del Mig,
i Correjada de
Dalt.
Cada una d'elles té unes característiques que les diferencien de
les demés.
Entre
les dues primeres correjades esmentades, existeix una clariana
allargassada i planera en el bosc, que per situar millor el conjunt,
es va denominar Pla
del Campament.
La tercera correjada queda separada de la segona per una altra
clariana que es va denominar Prat
de Dalt.
El
conjunt de totes les esquerdes assoleixen un recorregut de 1835
metres, però és molt agosarat donar aquesta xifra com a total, ja
que les tres esquerdes principals no tenen comunicació entre elles,
per tant no hi ha una continuïtat evident, menys encara si tenim en
compte que el tram continu més llarg no supera els 300 metres.
Correjada
de Baix:
Com
el seu nom indica, és l'esquerda que trobem a una cota inferior
respecte a les altres (si no considerem unes esquerdes aïllades,
situades entre aquesta i la cabana forestal). En aquesta esquerda
podem diferenciar dos sectors:
Sector
Occidental.- És molt obert, amb vegetació ocupant el seu fons. El
llavi N, és un cingle d'uns 10 metres d'alçada de mitjana, el llavi
S, està més indefinit.
Sector
Central i Oriental.-És relativament tancat, encara que de fondària
variable, ja que el seu fons fa moltes pujades i baixades. Té un
traçat amb nombrosos canvis de direcció en forma de baioneta.
Correjada
del Mig:
És
la correjada on trobem els trams més espectaculars i tancats, hi
podem diferenciar tres sectors.
Sector
Occidental.- El tret més destacable és l'existència d'un cingle
important el Cingle Gran, que
correspon al llavi S de l'esquerda, i que arriba als 20 metres
d'alçada. El bloc corresponent al llavi N, està esllavissat i resta
a manera de de masses rocoses que s'interposen entre l'esquerda i el
Pla del Campament,
existint passos que faciliten la comunicació.
Sector
Central.- És el de configuració més complexa. Està format per un
conjunt d'esquerdes de diferents direccions i fondàries que
s'intercomuniquen; algunes són estretes i ombrívoles, d'altres
tenen algun que altre tram que transcorre soterrat. Hi trobem també
un avenc de -12 metres de fondària, i algun que altre pou en mig de
les esquerdes.
Sector
Oriental.- Aquest sector queda una mica aïllat de l'anterior, ja que
no hi ha comunicació directa per esquerdes. El formen les esquerdes
que estan dibuixades a l'extrem dret de la topografia. Tret d'una,
les esquerdes són obertes i asimètriques, amb un llavi més
destacat que l'altre.
Correjada
de Dalt:
És
una esquerda llarga i molt ben traçada, però molt ampla, i en
conseqüència oberta. És molt asimètrica, ja que mentre el llavi S
és continu i molt ben definit, encara que amb alçades moderades, el
llavi N és més baix i sovint indefinit, fins i tot arriba a
desaparèixer en un tram en el qual s'obre directament al Prat
de Dalt. Amb aquestes
característiques, la correjada està plena de vegetació.
Coneguda
localment des de temps immemorials, malgrat que no es troba cap cita
fins el 1973 en que al mapa de l'Editorial Alpina apareixen, sense
cap més dada, les Escletxes de de la Freixeneda. Posteriorment, en
una monografia local sobre el Vidranès (Ramon Vinyeta, 1986)
apareixen citades com les Correjades i això motivà la
curiositat de Ferran Cardona que, amb Josep Cuenca i Xavier Samarra
les localitzen l'hivern de 1989-90.
L'Espeleo
Club de Gràcia les explora i topografia durant els anys 1993-94.
Toponímia:
Del topònim correjades
no s'ha pogut esbrinar
el seu significat, cal dir però que tant a Enciclopèdia Catalana
com al mapa de l'ICGC el topònim que apareix en aquest punt és Pla
de les Carrejades (de
carrejar = traginar). Serà el correcte ?, o potser una solució
fàcil davant la incògnita?
Bibliography
Borràs,
J; Miñarro, JM; Talavera, F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i
l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya
(vol.4):242. Ed. Políglota. Barcelona.
