FARRUBIO, AVENC DE

La boca, de regulars dimensions i enclavada en una petita depressió, presenta un desnivell entre llavis de 4 metres, donant pas a una rampa que porta al primer pou (13,5 m.) la base del qual és una estreta planta en rampa a la que segueix una nova vertical de 10,3 metres.
A continuació, un pou de 29 metres, molt escalonat, porta fins a la cota – 64. En aquest punt, una llarga planta en rampa que seguint-la cap avall queda obturada per blocs (cota – 73), però si es segueix en direcció ascendent es passa per damunt d'uns blocs entre els que es troben alguns passos estrets. L'esquerda s'estreny notablement i a continuació s'obre el darrer pou, de 33 metres i dividit per diferents blocs encastats. Al seu fons (cota – 95) la planta davalla en rampa i finalitza en un ressalt, que és el punt de màxima penetració.
La cavitat es troba enclavat en una diàclasi O-E, tractant-se d'una cavitat de les denominades “tectòniques”, amb una morfologia clara de decalcificació.

Cavitat localitzada per l'excursionista tortosí Rafael Cohí, qui va comunicar la troballa a uns joves espeleòlegs d'un grup local anomenat Joventuts Espeleològiques Tortosines (primer antecent de la SIRE-UEC Tortosa i posteriorment Espeleo Club Tortosa) el qual la van explorar a finals de l'any 1973.
El gener del 1974 membres de la SIE – CE Àliga (Barcelona) la tornen a explorar i aixequen la topografia.

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
 
2. Prades, J. (1974).- “Avenc de Farrubio” EspeleoSie (16): 27-35. SIE-CEA. Barcelona