Avenc de Pratdip

La petita entrada dóna pas a un pou de 21 metres i la seva base no és més que una plataforma plena de blocs. En direcció S encara es pot seguir la diàclasi, en sentit ascendent, fins a fer-se impenetrable.
Al peu de la vertical del pou d'entrada, segueix el pou per espai de 10 metres més i en el seu fons comença una accidentada galeria en direcció N, d'alçada considerable, amb petits ressalts entre blocs i amb amplades que oscil·len entre 3 i 7 metres. En la seva part més ampla i pocs abans de restar obturada pels blocs, a la seva paret E es troba un conducte que, entre blocs, arriba fins a la cota – 50.
Poc més endavant de la zona central d'aquesta galeria i a la paret O, existeix, entre els blocs, l'entrada a una petita cambra que baixa uns pocs metres fins arribar a la boca d'una nova vertical, aquesta de 30 metres de desnivell i que davalla al llarg d'una nova esquerda, bastant més estreta que la de la zona superior. Al seu fons encara es pot seguir en ambdues direccions de la base del pou, per una planta estreta i accidentada per nombrosos blocs. En sentit N va baixant poc a poc fins a tancar-se en el punt de màxima fondària (cota 68,4).
La cavitat es troba estructurada sobre una diàclasi S – N, que s'ha desenvolupat per les infiltracions procedents de la plataforma superior. El procés clàstic va ser molt important tot alternant amb dues fases litogèniques, les quals tenen un gran desenvolupament en l'extrem septentrional de la galeria principal.

Puig y Larraz (1896) fa esment d'un “Avench de Pratdip”, tot prenent les dades d'un informe sobre terratrèmols (Bayo, 1845). Per la breu descripció que fa, entenem que no es refereix a l'avenc de Pratdip (Avenc del Pla), si no a la cova del mateix nom.
Segons explica Joan Ferraté (1918) la primera exploració tingué lloc el dia 12 de març del 1911 per membres de l'Agrupació Excursionista de Reus, els qual no passen de la zona del primer pou.
La segona exploració es va portar a terme el 27 d'octubre del 1935 per un nodrit grup de socis del Club Muntanyenc Barcelonès i malgrat que fan un exhaustiu reconeixement de totes les galeries de la zona inferior del pou d'entrada, no troben l'accés a la zona inferior de la cavitat.
Pràcticament no tenim més notícies documentades, únicament sabem d'oïdes que espeleòlegs de Reus la visiten sovint cap a la dècada dels anys 1960 i que havien descobert un nou pou que feia guanyar profunditat a l'avenc. Sembla també que els reusencs li van començar a dir Avenc del Pla, per trobar-se al Pla de l'Avenc. Aquestes dades queden confirmades i documentades després de l'exploració de la SIE – CEA a finals del 1972.


Cal dir que segons les geo-referències més actuals, l'avenc es troba al terme municipal de Pratdip, contràriament a les dades de les topografies més “recents”: SIE (1972) i ERE-CEC (1974) que el situaven al municipi de Colldejou.



Toponímia: Hem tingut un cert dilema a l'hora d'escollir la denominació de la cavitat per a la seva catalogació. Des d'antic els seus exploradors l'han denominat Avenc de Pratdip, però des de fa uns anys el nom més comú per denominar-la és el d'Avenc del Pla. Finalment hem optat per la primera en consideració a la història de l'avenc.
A diferència de la seva veïna, la Cova d'en Blai, d'en Xoles o del Mas Monet, que els primers espeleòlegs que la van estudiar van anomenar Cova de Pratdip, cal dir que els noms anteriors (Blai i Xoles) eren d'ús comú a la zona per anomenar-la abans de les exploracions espeleològiques.

1. 
   Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
2. 
   Llopis Lladó, N. (1935).- “ Els fenòmens càrstics de la Muntanya Blanca de Pratdip” Sota Terra (II): 91-101. Club Muntanyenc Barcelonès.
3. 
   Miñarro, JM.; Lázaro, P. (1977).- “Breves notas descriptivas sobre algunas cavidades de la Serra de Llaberia (Baix Camp, T).” EspeleoSie (20): 45-63. SIE del CE Àliga. Barcelona.
4. 
   Montserrat, A. (1979).- “Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat”. Espeleòleg (28): 489-530. ERE del CEC. Barcelona.

• 
  Coordenades i fotografies extretes del blog de la SIS – CE Terrassa
• 
  Actualització de fitxa novembre de 2017. Situació i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).