Coves de Ribes

Es tracta d'un conjunt de petits conductes penjats al cingle, exceptuant el situat arran de terra. Aquests conductes no tenen comunicació entre ells la suma de tots es de 95 metres de recorregut i 26,5 metres d'alçada, però la realitat és que el conducte més important tant sols té 33 metres de recorregut i un desnivell de +7,5 metres. El desenvolupament dels conductes oscil·la entre els 10-17 metres exceptuant el de major alçaria en el cingle, que presenta un recorregut de 33 metres paral·lel al cingle. Aquest forat s'obre a +19 metres del terra i s'accedeix per un camí artificial construït a la paret, després de recórrer 33 metres surt de nou al cingle a +26,5 metres d'alçada. A l'esquerra de l'entrada del conducte anterior, trobem penjat al cingle l'accés a un altre conducte d'uns 18 metres de recorregut.
La cova que es troba arran de terra té un recorregut de 14 metres i finalitza en una zona inundada. Les altres dues boques es troben a la zona d'aparcament, una quasi a sobre de l'altra a 4 i 6 metres del terra i tenen 17 i 13 metres de recorregut respectivament.

Esmentades per G. Pujades a la seva "Crónica Universal del Principado de Cataluña" (1609) i posteriorment apareix en alguns relats excursionistes del segle XIX. Madoz (1850), Puig i Larraz (1896) i Font i Sagué (1897) les inclouen en els seus respectius catàlegs, però sense donar referències d'exploració. El 14 d'agost del 1910, Faura, Santamaria i Sala (Centre Excursionista de Catalunya), camí de les coves de Rialb, visiten l'indret i desvetllen el poc interès de les mateixes. De Faura és el sinònim de Balmes de Campdevànol (?).