SOLANES, COVA DE

La cavitat està constituïda bàsicament per una única galeria d'uns 25 metres de llargada i entre 5-7 metres d'amplada a la zona central i amb petites derivacions sense importància en diferents punts. A ella s'accedeix lateralment a la zona central per dues boques: la més occidental (boca Mas Solanes) on existeix una antiga reixa de ferro avui dia totalment inservible i la més oriental (boca Mas Fonoll) que s'aboca per una rampa a un petit ressalt.
Tota la cova té un aspecte caòtic, degut principalment als intensos treballs de les excavacions arqueològiques.
Adjuntem diferents topografies realitzades al llarg del anys on es pot observar l'evolució del contorn de la cavitat. La més moderna (any 2000) va ser realitzada per membres de la SIS – CE Terrassa quan ja feia uns anys que havien acabat les excavacions. Fins ara havia restat inèdita i ens va ser facilitada per l'amic Xavier Badiella.
La cova de Solanes es troba desenvolupada molt a prop del front d’un petit encavalcament que formen les calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior sobre els gresos i argiles del Muschelkalk mitjà. Aquesta ubicació estructural segurament ha condicionat la gènesi de la cavitat, així com d’altres del turó del mateix nom.

Malgrat ser coneguda des de molt antic per la gent de la contrada no consta en els antics catàlegs espeleològics.
La cova va començar a ser estudiada l'any 1915 pel conegut Dr. Pere Bosch Gimpera (1891-1974). Més ençà, el gener del 1966 el Grup d'Arqueologia TALP de Sant Feliu de Codines, dirigit per l'estudiós local en Martí Garriga i Argullós va iniciar unes intenses excavacions que es van allargar fins els inicis dels anys 80. Fruit d'a aquest treball es van descobrir molts importants materials que avui dia estan estudiats, restaurats i exposats al Museu Municipal Can Xifreda de la localitat. També hi van col·laborar en els treballs, el llavors director del Museu de Granollers, en Josep Estrada i Garriga, amb en Pere Font, l’Emili Ramón i el geòleg Enric Sunyer.
Els treballs van ser tan intensos que van canviar la topografia de la cavitat, tant en la superfície de la planta com en el seu desnivell, ja que es va arribar a excavar fins uns quatre metres de fondària, arribant a triplicar la superfície de la planta original. I no es va continuar degut a que el conjunt esdevingué inestable fins el punt que un dia, mentre excavaven, es va produir un gran ensorrament, per sort sense conseqüències però que va aconsellar la paralització i posterior abandonament dels treballs.
El termenal que separa dues propietats diferents, passa just per sobre la cova. A l'niciar els treballs d'en Pere Bosch, semblava que la cavitat tenia una sola boca d'entrada, la del costat del mas del Fonoll, però més endavant es va trobar un segon accés pel costat del mas de Solanes. Una a cada costat del termenal i només distanciades uns cinc metres. Els corresponents amos sempre volien tenir el dret sobre la cova, en especial al trobar-hi les restes arqueològiques, doncs ja sabem allò que moltes vegades ens demanen: Que hi heu trobat algun tresor? Doncs sí, no hi ha tresor més gran que tenir curiositat i voler esbrinar el nostre passat. (Dades de Lluís Auroux)

Els canvis topogràfics soferts no han afectat, al menys significativament, la fauna cavernícola, ja que no es rar trobar-hi, per exemple, el coleòpter Parvospeonomus urgellesi, descrit per Francesc Español l'any 1965 de l'Avenc de les Aranyes d'Hortsavinyà, al Montnegre. És una espècie que colonitza també les taques calcàries carstificades que hi ha en alguns punts intermedis fins la muntanya del Farell, sobre Caldes de Montbui. (Dades de Lluís Auroux).

1. 
   Bosch Gimpera, Pere (1920).- “La Cova de Solanes”. Memòries de l'Institut d'Estudis Catalans. Pàg. 479. Barcelona.

2. 
   Pallarès-Personat, Joan (1980).- “Els fenòmens espeleològics de Caldes de Montbui”. Setmanari MONTBUI (11 d'octubre). Caldes de Montbui.

3. 
   Pallarès-Personat, Joan (1985).- “La Cova de Solanes”. Setmanari MONTBUI (12 d'octubre). Caldes de Montbui.

• 
  Altres dades extretes del blog: espeleobloc (apunt del 27-6-2008, redactat per Lluís Auroux)
• 
  Coordenades, fotografies i dades geològiques facilitades per Alfred Montserrat i Martí Romero (ERE – CEC)