VENT, FORAT DEL

Per una petita boca, a manera de finestra a la paret, es baixa per un ressalt de 2 metres i tot seguit a un altre també de 2 metres. A la seva base s'origina una curta galeria que acaba en un conducte baix que al poc resta obstruït per blocs. La fondària màxima de la cavitat en aquell moment (1973) era de 4,5 metres.
Treballs posteriors de desobstrucció entre els blocs han aconseguit poder baixar fins a 8 metres de fondària.
La morfologia clàstica és dominant en tota la cavitat.

Durant una excursió pels volts de Nadal de l'any 1972, en Jaume Morera (EPD), membre de la Delegació a Olesa de Montserrat de la SIS-CE Terrassa va observar de lluny una fumera de vapor d'aigua que sortia del terra, en acostar-se va poder comprovar que el fum sortia de l'avenc. Posteriorment es va explorar i no fou fins a finals de 1974 que la SIS va fer la topografia. Va quedar catalogada com a Avenc Nadal'72, encara que temps després es coneixia més com a Forat del Vent, que sembla és el més correcte després de les consultes realitzades per David Hernàndez a la gent gran de Viladecavalls que afirmen conèixer de sempre aquest forat per on a vegades surt aire. A la boca però, algú va pintar fa temps: “Avenc del Vent”.
Membres del GE Badalona el visiten el juliol de 2018 i constaten que posteriors treballs de desobstrucció al fons del pou han rebaixat el rebliment fins arribar a -8 metres, tot fent una nova topografia.

1. 
   Morera, Jaume; Germain, Josep (1981).- “Nota sobre tres cavitats al Turó del Ros”. SIS (8): 47- 55 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (23): 287- 295. Centre Excursionista de Terrassa.

• 
  Actualització de dades, topo GEB (2018) i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 2-8-2018. Dades: Josep Cuenca i Xavier Samarra (GEB)