Es
tracta d'un abric de 35 metres d'amplada i poc més de 5 metres de
fons, actualment (2022) i degut als treballs arqueològics que s'hi
realitzen tot l'entorn de l'abric s'ha protegit amb una reixa de
ferro.
El
nom de Borres és un topònim típic d'aquesta zona que malauradament
es va perdent, aquest fa referència a la molsa que creix en llocs
humits.
El
jaciment va ser descobert pel doctor Salvador Vilaseca i els seus
col·laboradors (Albert Prunera i Manuel Mata) durant els anys 40 al
segle XX. El doctor Vilaseca va publicar les restes arqueològiques
recuperades com el primer registre de presència humana a la Serra de
Prades.
Els
treballs de camp es van reiniciar l'any 2012 per part de l'IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els
estudis preliminars del conjunt arqueològic i les dates del s. XIV
suggereixen un registre del Magdalenià tardà i de l'Epipaleolític
inicial.
Bibliography
Manent,
Albert (1967).- Toponímia
del terme municipal de la Febró.
(Premi Eduard Brossa 1968 de la Societat Catalana de Geografia).
Butlletí
Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense,
1973, Núm. 121-128, p. 163-192.
Vigara
Rodríguez, Noemí (2021).-Anàlisi
funcional dels gratadors magdalenians de la cova de les Borres.
Treball final de Grau. Universitat de Barcelona.
Vilaseca
Anguera, Salvador (1973).-Reus
y su entorno en la Prehistoria
(tomos I-II). Asociación de Estudios Reusenses.
Dades,
coordenades, situació, topografia i fotografies facilitades per
Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).
