Avenc Nº 1 de Can Verdeguer

La llarga esquerda que forma la cavitat es troba mig tapada per blocs i vegetació, tot presentant tres punts pels quals es pot penetrar a l'interior de la cavitat. La boca més factible és la situada a l'extrem NO, que dóna lloc a un pou de poc més de 7 metres. A la seva base i en direcció SE s'inicia una rampa a la que segueix un pouet entre blocs de poc més de 3 metres de desnivell; al seu fons dóna inici una rampa ascendent que segueix l'esquerda per sota de les altres boques i remunta molt a prop de l'exterior, tot continuant uns pocs metres més fins fer-se impenetrable.
De nou a la base del pou d'entrada i en direcció NO, es poden davallar 10 metres verticals fins arribar al fons de l'esquerda totalment ocupada per blocs i altres materials detrítics. Per entre ells es pot baixar una mica més fins assolir el punt de màxima profunditat a la cota – 22.

El dia 1 de maig del 1973, el Sr. Narcís Rucabado, aleshores president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya, junt amb el seu fill, van acompanyar l'Oleguer Escolà (ERE – CEC) a tres avencs que havien trobat feia poc en una de les seves excursions matinals des de Capellades. Es tractava de les tres boques del que es va anomenar Avenc nº 1 de les Clivelleres.
En una guia de natura de Mediona (E. Rafecas, 1995) fa esment d'aquest i de les cavitats numerades del 2 al 4, tot anomenant-les com avencs del Verdaguer (sic).


Però... resulta que els companys Jordi Navarro i Montse Mañosa tot cercant documentació de la zona van poder localitzar, en un antic butlletí del Centre Excursionista de Sabadell, una nota en la que es relata la veritable primera exploració d'aquest avenc. Tres components de la Secció d'espeleologia del CE Sabadell (F. Barceló, M. Garriga i J. Sallent) acompanyats per tres persones de Sant Quintí de Mediona, van explorar l'avenc el 29 d'agost de 1954. En aquest breu relat comenten les dificultats de l'exploració degut a una sèrie de caigudes de blocs que no van tenir conseqüències greus. També fan esment d'haver fet una topografia i que calculen que la cavitat té 37 m de fondària i 66 m de longitud.


Davant aquestes novetats i també que a Mediona els coneixen amb el nom del mas de Can Verdeguer, hem decidit redenominar el conjunt de cavitats amb el nom del mas que dóna nom a la propera urbanització. Conservem com a sinònims el nom de Clivelleres i seguim amb el número d'ordre d'aquests per a no crear més confusió.

Coleòpters

• 
  Troglocharinus españoli (Zariquiey, 1950)

Tricòpters

• 
  Mesophylax aspersus (Rambur, 1842)

Col·lèmbols

• 
  Tomocerus flavescens (Tullberg, 1871)

1. 
   AA. (1954).- “Exploraciones en Sant Quintín de Mediona”. Boletín del Centro Excursionista de Sabadell (45)
2. 
   Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports a la natura. 74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.

• 
  Dades inèdites i topografia facilitades per Oleguer Escolà (ERE – CEC)
• 
  Revisió de coordenades i fotografies facilitades per Jordi Navarro i Montse Mañosa (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).