Cavitat de 116 metres de desnivell al municipi de Tremp, (Sapeira).
Synonyms: Fageda, Espluga de la, Graller, Lo
Description
Boca
petita i en forma de cova on cal gatejar els primers 10 m. Després
d'un pas estret trobem un ressalt de 2 m i la galeria guanya
dimensions finalitzant en una estretor, poc abans trobem una via
ascendent que ens situa a 9 m per damunt de la boca d'entrada. A la
meitat de la galeria un pou de 2'5 m seguit d'un altre de 12 m ens
situa en una ampla galeria on normalment trobem un petit curs
d'aigua. Remuntant la galeria trobem unes colades on, un cop
superades, hi ha una saleta que pel seu sostre arriba l'aportació
d'aigua. Galeria
avall trobem un petit ressalt i continua la galeria, en un punt
aquesta fa un brusc gir a la dreta per finalment abocar-nos en un pou
de 16'6 m (Pou Jeannel).
A la base d'aquest trobem en el costat S una sala tancada amb el
terra ple de blocs, i pel costat N trobem un pas baix que un cop
superat ens situa en un pou de 17'4 m força mullat; a la base
d'aquest, a -59 m, trobem una sala de 15 X 16 m amb un bassal d'aigua
de 5 X 3 m i 2 de fondària. La cavitat segueix en direcció SE en
fort pendent trobant un pou de 6 metres i diversos ressalts, el més
gran de 3 m, fins arribar a -83 metres on hi ha una gatera que en
èpoques de crescuda no és possible de superar ja que arriba a
sifonar. A l'altra banda de la gatera la galeria perd pendent i el
riuet desapareix per un forat impenetrable. La galeria continua
subhoritzontal amb dimensions mitjanes fins arribar a una estreta
esquerda (Pou de la
Piqueta)
que baixa 7 m; al seu fons s'inicia el meandre terminal, de difícil
i penosa progressió.
El
desnivell total és de 116 m (+9/-107).
Explorat
per primer cop el 17 de juny del 1911 per R. Jeannel i en E.G.
Racovitza durant una de les seves campanyes de recerca
biospeleològica. Tan sols fan una exploració parcial de la part
superior, tot calculant una exploració incompleta d'uns 80 m.
Aquesta cavitat, al menys la part superior o
cova és coneguda d'antic pels pobladors de la zona i se'n fa força
referència en les llegendes populars recollides per F. Gili i J.
Amades. Membres de la SIE del CE
Àliga retroben la cavitat i exploren tota la galeria superior el 24
de setembre del 1966.
El
12 i 13 de desembre de 1970 membres de l'ERE del CE Catalunya visita
la cavitat i troba la continuació tot davallant el primer pou i
aturant-se a la boca del següent.
Tornen
el 23 i 24 de gener del 1971 on arriben als -84 metres en una gatera
que comencen a desobstruir. El dies 29 al 31 de maig del mateix any
realitzen l'exploració total de la cavitat, acabant de desobstruir
el Pou de la Piqueta
i superant amb un considerable esforç l'estretíssim conducte
terminal que porta a la cota – 107 m.
El
juliol de 1971 i l'abril de 1972 la gent de la SIE tornen a la
cavitat i realitzen una topografia que es publicarà el 1974, encara
que manca de representar el tram final.
El
maig de 1980 un equip de l'ERE-CEC decideix tornar a topografiar el
maleït meandre terminal, cosa que aconsegueixen i no és fins al
gener de 1982 que donen per acabada la topografia total, tot
publicant-la aquell mateix any.
Nota
sobre toponímia: Quan Jeannel i Racovitza van visitar la cavitat
el 1911 van anomenar-la lo Graller,
a indicacions de la gent de la contrada i la situen a la
fayada de Castellet (sic).
Cal
destacar que l'entrada de la cavitat no reuneix cap de les condicions
per anomenar-la com un graller clàssic. No és un pou, tampoc una
esquerda i per descomptat no nien les gralles.
Quan
el 1966 es retrobada per la SIE-CEA els hi esmenten com Espluga
de la Fageda i consideren que és
el nom més apropiat.
Quan
el 1970 és visitada per l'ERE-CEC recuperen el nom donat per Jeannel
i Racovitza i, per diferenciar-la d'altres grallers de la zona,
decideixen afegir el nom del poble més proper, Castellet.
O
sia que totes dues denominacions són vàlides i que cadascú faci
servir la que més li agradi. Cal dir però que recentment, el
setembre de 2020, parlant amb un dels poquíssims habitants que
queden a Castellet, ens va assegurar que ell sempre l'ha conegut ( i
té més de 80 anys) com lo Graller i
que l'altre nom no l'havia sentit a dir mai.
›
›
