Avenc Desenrocat dels Castellans

Estem davant d'una esquerda de més d'un centenar de metres de llargada que es desenvolupa en el lloc conegut com Desenrocat dels Castellans, entre les valls del riu del Gorg i el riu de la Febró.
En el punt de les coordenades indicades, la part superior de l'esquerda és suficientment estreta com per poder passar a l'altre costat, aquí trobarem un parabold que amb una corda de 10 metres ens permet baixar a la base de l'esquerda. Seguint en direcció E una forta baixada ens porta fins el final de l'esquerda, la qual s'aboca al precipici sobre el riu del Gorg. Si pel contrari ens dirigim en sentit W, de seguida trobarem un ressalt on hi ha un parabold que amb una corda de 5 metres ens situa de nou a la base de l'esquerda, a partir d'aquí una forta pujada ens porta fins el punt més elevat de l'esquerda, a tan sols un parell de metres de l'exterior, però per contra és la part més espesa de vegetació, essent el seu accés per aquest lloc més complicat. L'esquerda baixa de nou fins un altre ressalt fàcilment superable, en arribar al punt més baix a l'esquerra s'obre una estreta diàclasi que baixa entre rampes i petits ressalts (es va instal·lar amb cargols multimonti) i que arriba al punt més baix de l'esquerda a -27 metres.
Situats de nou a la base de l'esquerda principal, aquesta remunta fins abocar-nos al precipici sobre el riu de la Febró. El recorregut total és de 132 metres, amb una amplada d'entre 1 i 3,5 metres, llevat de l'esquerda lateral que arriba al punt més baix que té una amplada mitja de 0,50 metres.

Cavitat coneguda d'antic però que no s'ha relacionat mai en cap catàleg espeleològic.
Durant l'exploració realitzada el febrer de 2022 a l'interior s'han trobat restes d'intendència militar, per la data de caducitat d'aquestes suposem que devien ser tirades des de dalt per militars que devien estar de maniobres per la zona quan encara existia el campament militar de los Castillejos a la Mussara.


El 1967 Albert Manent en fa esment en “Toponímia del terme municipal de la Febró” on cita: Es un avenc que s'esbalçà i els enderrocs caigueren al Riu Siurana i esclafaren la sèquia dels Quatre Molins. L'avenc per tant, ha quedat al descobert. A la Febró diuen que durant una guerra que suposem que devia ésser la de Successió hi tiraren vius uns presoners. Algú fa pocs anys, encara hi havia trobat cranis i pots de pólvora. Els presoners, segons la tradició del poble, parlaven estranger (belga diuen uns). L'alcalde que els feu llançar dins l'avenc, anys després cercant un cabrit caigué al mateix lloc i hi mori. La gent ho considerà com un càstig.(sic)

• 
  Dades inèdites, coordenades, situació, topografia i fotografies facilitades per Montse Roca, Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).

1. 
   Albert Manent (1967).- Toponímia del terme municipal de la Febró. (Premi Eduard Brossa 1968 de la Societat Catalana de Geografia). Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1973, Núm. 121-128, p. 163-192,