FAR, COVA DEL

La boca de 1,50x1 metre, dóna accés a una única galeria meandriforme de direcció general NO, un cop superat tot el tram de meandre i fem peu a la base de la galeria, aquesta gira cap el NE, per tornar a girar cap el NO 12 metres més endavant, a partir d'aquest punt trobem acumulacions de fang, i en algunes èpoques de l'any aquest tram final de la cova apareix inundat.

La primera exploració de la que tenim constància, és la realitzada pel Grup d'Amics de l'Espeleologia Científica, de Manlleu, els quals l'exploren i topografien el 26 d'Octubre de 1972, anomenant-la cova nº 1 del Stop, a la mateixa zona exploren altres 3 cavitats, publicant-se un article al respecte aquell mateix any, en un butlletí local de Manlleu.
El 1976 es explorada i topografiada de nou pel Grup Espeleològic de Mollet, els quals passen a denominar-la amb el que creiem més adequat nom de cova del Far.

Coleòpters
· Parvospeonomus delarouzeei (Fairmaire, 1860)
· Parvospeonomus vilarrubiasi Zar.

1. 
   Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):136-138. Ed Políglota. Barcelona.
2. 
   GAEC.(1972).-”Estudio Espeleológico del “Cingle del Far”. Recerca (18):399-407. Grup d'Amics de l'Espeleologia Científica. Manlleu.