FOU DE BALET

Es tracta d'una gran esquerda d'uns 30 metres de llargada per uns 8 metres d'amplada, l'accés es fa per un dels seus extrems mitjançant una vertical de -11,3 metres al que segueix una rampa que ens situa al mig de la planta de l'esquera a la cota -13,3 metres. Al costat dret (NE), hi trobem un ressalt que ens situa al punt més baix de l'esquerda a -14,60 metres. A ambdós extrems de l'esquerda s'obren sengles petites concavitats, mentre que les parets laterals de l'esquerda s'enlairen fins a 28 metres d'alçada.

Tota la base de la cavitat està plena de vegetació, sobretot Llengua de Cérvol (Asplenium scolopendrium), de les altes parets laterals hi pengen llargues i gruixudes heures.

La Fou de Balet ja la cita i descriu en Josep Iglesies el 1927, atorgant-li una fondària de -31 metres. Aquest desnivell és un tant exagerat, entenem que aquesta mesura la comptaven des dels llavis superiors de l'esvoranc, corresponents a les parets SW i NE de l'esquerda i que en realitat mesuren 28 metres, però l'accés a la cavitat es fa des del costat SE, que tant sols té un desnivell de -14,6 metres, mentre que l'altra banda de l'esquerda en el costat NW té un desnivell similar a aquest. 

1. Iglésies, Josep. (1927).-”Catalogació d'avencs i coves de la vall del riu Brugent”. Revista del Centre de Lectura de Reus.
2. Iglésies, Josep. (1953).-”La Riba”. El nom de lloc de les terres Catalanes (1):1-87. Societat Catalana de Geografia filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
3. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F. (1978).-”Alt Camp, La Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-246. Ed. Plíglota. Barcelona.

• Totes les dades han estat aportades per Juli Serrano, Montse Roca (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC), desembre de 2024.