GORGS DEL BORRÓ, COVA DELS

La boca, vertical i de gairebé 3 m d'alçada, dóna pas a una galeria còmoda, lleugerament sinuosa i amb clara morfologia de curs subterrani, incloent-hi còdols al terra. Als 28 m de recorregut el sostre baixa de sobte i ens trobem amb un pas baix que coincideix amb un toll d'aigua per sobre del qual hem de passar gairebé gatejant. A la nostra visita el toll tenia una fondària màxima d'uns 40 cm (havia plogut en dies anteriors). Segueix una galeria lleugerament més ampla, encara que no més alta, amb una mica de fang i sediment. De sobte gira a la dreta i ens trobem amb el sifó, un toll d'aigua transparenta, no gaire ample però fondo, on s'endevina la continuació de la cavitat sota l'aigua.

La cova té una segona boca, 'boca sud', situada a pocs metres de la principal.

Gènesi i morfologia:

La cova és una surgència temporal important. La boca s'obre a la base d'una barra de calcària potent que cabussa uns 30 graus al sud i que també és la responsable de l'origen del circ de roca i el saltant del quart gorg. Sens dubte, la cova drena les aigües subterrànies que circulen per la barra de calcària provinents del vessant oriental del Borró.

Tot i que no tenim dades sobre la freqüència amb la que la cavitat actua de brollador, la presència d'un tram de pedres cobertes de molsa força extens que neix de la boca ens permet deduir que el cabal que brolla pot arribar a ser important i que, molt probablement, ho faci després de pluges de certa importància. En aquests casos, el sifó es desborda i l'aigua circula lliurement per la cavitat fins a brollar a l'exterior. Desconeixem si el nivell del sifó pot davallar o fins i tot desaparèixer en temps de sequera.

La cova és molt desconeguda, fins i tot per a la gent del país. Només la coneix algun llenyataire o caçador i poc més. La notícia de la seva existència va arribar a oïdes de l'Albert Sancho, un barceloní que viu a Olot de fa molts anys, gran coneixedor i amant de les muntanyes de l'Alta Garrotxa.

Disposant d'algunes dades sobre la situació de la cova, el mes de juliol de 2024 va anar a localitzar-la juntament amb el seu amic Manel. La varen trobar i la varen explorar fins arribar al pas baix on hi ha el toll, que en aquells dies d'estiu estava sense aigua però amb molt de fang.

Així les coses, l'Albert Sancho es va posar en contacte amb nosaltres el mes d'octubre, dates en les que estàvem finalitzant una campanya de recerca espeleològica per les muntanyes situades entre Olot i Banyoles. Sense conèixer-nos prèviament, ens vàrem trobar a Olot el dia 2 de novembre de 2024. Juntament amb el seu amic Albert Sala, de Sant Joan les Fonts, tots quatre vàrem anar a la cova i vàrem fer l'estudi.

La nostra sorpresa va ser veure que a la boca de la cova estaven retolades amb pintura les sigles 'GIEG' juntament amb la data 'febrer-96'. El GIEG és el grup d'espeleòlegs de l'Agrupació Excursionista de Granollers. Tot sembla indicar que no érem els primers espeleòlegs que accedíem a la cova, però, sigui com sigui i pel motiu que sigui, els espeleòlegs que ens havien precedit mai no van donar a conèixer la troballa i la cavitat va continuar espeleològicament inèdita fins el novembre de 2024, no figurant a cap catàleg, publicació o ressenya de l'àmbit espeleològic.

Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt de l'11-11-2024. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès), Josep Cuenca (GE Badalona), Albert Sancho (Olot) i Albert Sala (Sant Joan les Fonts)