GRAIERA, BALMA DE LA

L'abric té unes dimensions de 8m d'ample i uns 7m d'alt en planta semicircular, on el recorregut màxim sota sostre és d'uns 3m i uns altres més a cel obert que enllacen amb una plataforma plana davant l'abric.

A l'actualitat, diverses actuacions arqueològiques han canviat la fisonomia del sòl, tant de l'abric com de la plataforma que hi ha davant d'ell.

La primera notícia que es té d'aquesta balma va ser proporcionada pel pare Martí Grivé, professor del Col·legi Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca del Penedès i aficionat a l'arqueologia prehistòrica, que va rebre d'un dels seus alumnes, Hans Hellmuth, fill d'un dels enginyers d'una pedrera que s'explotava a prop de la balma, uns materials arqueològic que conduïren el mestre, l'agost del 1932, a visitar l'estació protohistòrica.

Les darreres actuacions han estat portades a terme per membres del SERP (1989-2000).

No és però fins l'agost de 2020 que en Jordi Navarro i Montse Mañosa (Centre Excursionista Castellar) la localitzen i fan els treballs de documentació per incloure en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (2023).

1. Virella i Bloda, Joan (1978).-”Experiències a l'entorn de la localització d'Estacions Prehistòriques”. Miscel.lania Penedesenca (1):241-269.
2. Cebrià, Artur; Esteva, Xavier Esteva i Vilardell, Adriana (2000).-Cavalls, cérvols i conills. 10 anys de recerca a la balma de la Graiera de Calafell. El congost de la Cobertera a la prehistòria. 27 pp. Edició dels autors.
3. Valles, Jordi de (2023).-”Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Tarragonès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.7): 508 pp. Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Original fitxa i fotografies facilitades per Jordi Navarro i Montse Mañosa (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).