Gran
balma de 31
metres d'amplada per 40
metres d'alçada a la boca, amb el sòl en fort pendent ascendent i
tallat per tres
ressalts que formen plataformes a
+6, +10, i +16 metres.
L'entrada
està
bastida amb un mur de
1,20 metres de gruix i la porta d'accés està delimitada per una
immensa roca despresa del sostre en el costat O, i a l'E, una torre
de defensa quadrada de 4x5 metres i 1 metre d'amplada de les parets.
Entremig d'aquest dos elements trobem quatre esglaons que ens
permeten accedir a l'interior que es troba a un nivell més elevat.
Al
capdamunt dels terraplens que ens situen a la part més elevada i
fonda
de la cavitat +22
metres, trobem una cisterna de pedra sense morter, enlluïda amb
calç, que recull l'aigua dels degotalls que contínuament regalimen
del sostre.
Encara que coneguda de sempre
per la gent del país, no és fins el 1981 que en Josep de la Vega la dóna
a conèixer al publicar-la per primera vegada en “Aplec
de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a
les comarques i serres properes”. Es tracta d'un jaciment arqueològic
sense massa interès, bàsicament la majoria de restes són d'origen
medieval. Es diu que s'hi va trobar un crani humà amb un clau que el
travessava.
Bibliography
Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90.GELL-CE Lleida.
Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).- El Montsec i Muntanyes Veïnes. Centre Excursionista de Lleida.
Vega,
Josep de la. (1981).-”Aplec de documents arqueològics de les coves del
Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Mediterrània (12): 1-359.
Lopez Camps, Jordi. Blog Montsec de Meià. Itineraris de muntanya. Post del dia 4 de març de 2009. “montsecdemeia.wordpress.com”
