MORO, COVA DEL

Gran balma d'una planta aproximada de 15 x 4 metres, dividida per un graó irregular d'1 a 1,5 metres (A i B a la topografia). Tot el seu sòl està cobert amb una gran quantitat d'excrements d'aus, entre el quals es poden veure restes de fang amb palla, que també recobreixen part de les parets. La construcció més ben conservada és la situada al pis superior, edificada sobre un bloc desprès del sostre. Presenta dues cambres d'1 metre d'alçada, amb la base reforçada per petits troncs. A l'interior d'una de les cambres hi ha el senyal d'haver-hi hagut una lleixa.
Les poques restes arqueològiques estudiades semblen pertànyer a època medieval, però molt possiblement la cavitat va estar habitada amb anterioritat.
Actualment, l'accés només és possible gràcies a l'escalada artificial i tot fa pensar que els antics habitants del lloc hi accedien mitjançant la utilització de troncs, dels que encara es conserven algunes restes.

Cavitat coneguda des de temps immemorials. En època actual, el primer en accedir-hi va ser l'escalador del CADE-CEC, en Kildo Carreté.

Carreté,K.; Canals, M.; Viñas,R. (1974).- “La cova del Moro” Espeleòleg (19): 1045-1051. ERE del CEC. Barcelona.