Important avenc de 193 m. de fondària al Fondo de Vallbona (Garraf)
Description
Gran boca vertical d'uns 3 per 2
metres que en la seva base i per una obertura lateral s'accedeix a
una petita saleta on comença el primer pou (Pou Lluís Muntan) de
24 metres de desnivell, de gran bellesa per les banderes i colades
que el decoren.
A 3
metres del fons, al SE, hi ha l'entrada a una gatera estreta per la
que s'accedeix al Pou Emili Bifet.
L'accés a aquest pou s'efectua més còmodament per un balcó que hi
ha en la meitat del primer pou, on es troba la Capella
Cristina; seguidament i
mitjançant un pas baix s'accedeix a una galeria allargada (les
Bambolines) d'uns 12 metres on
es fa evident el plànol de la diàclasi E-O.
En
l'extrem N d'aquesta galeria, per un ressalt de 3 metres i per una
finestra s'irromp a la capçalera d'un pou de 8 metres que arriba a
la Sala del By-pass
(cota – 27,36), també molt concrecionada.
Una
vegada en aquesta sala, estructurada N-S i de 2 x 8 metres, una gran
finestra ens aboca al Pou Emili Bifet,
de 24,5 metres. Davant d'aquesta finestra i a la mateixa alçada es
pot observar la gatera que comunica aquest pou amb el Pou Lluís
Muntan, abans esmentat.
En
la base del Pou Emili Bifet
(cota – 53,83) s'obren diferents ressalts entre blocs on s'han
trobat diferents restes paleontològiques (os i cèrvol, entre
d'altres): En la part O de la sala existeix un petit desnivell de 2,5
metres que dóna a una petita cambra (Saleta Faviola)
profusa i bellament ornamentada
tant en les parets com al terra per formacions coral·loides
(anemonites) i que es prega NO
ACCEDIR PER NO MALMETRE L'INDRET.
De
nou a la base del Pou Emili Bifet,
al SO un conducte vertical i estret de 5 metres dóna a una petita
sala on a la seva base hi ha l'Estret de Berign
(sic) on s'inicia el Pou Boris-Yzaguirre,
de 44 metres, dividit a – 11 per una gran plataforma de grans blocs
encastats, arribant a la seva base a la cota – 97,72 m.(final de la
via primitiva o normal).
Situats
a l'esmentada plataforma i al SO, entre mig dels blocs un estret
meandre (Meandre de les Bessones)
dóna accés al començament d'una sèrie de pous encadenats (Pous
encadenats d'en Pau i Siles),
originant un entramat de ramals i derivacions que s'estan explorant,
arribant per un cantó a 193 metres de fondària (Via
Aconcagua) on es troba la cota
de fondària màxima provisional, i per un altre cantó a – 165
metres (Via Palermo-Buenos Aires)
que s'origina a la cota – 98.
Els autors de la topografia no han
donat a conèixer el recorregut total de la cavitat. D'una forma poc
acadèmica i totalment estimativa hem calculat que podria estar al
voltant d'uns 450 metres com a mínim.
ATENCIÓ:
Cal dir que a partir del Meandre de les Bessones
les condicions atmosfèriques canvien radicalment per l'aparició de
l'aire enrarit amb disminució progressiva de la qualitat del mateix
a mesura que es va davallant pel que l'exploració s'ha de dur amb
les màximes precaucions per tal d'evitar situacions
significativament incòmodes i/o perilloses en la progressió, segons
cada espeleòleg tenint en compte sempre les seves condicions
físiques i tècniques.
Per tal de conèixer i d'avaluar
aquestes condicions es recomana posar-se en contacte amb el GERS –
AE Muntanya.
El gener del 1986 quan membres de la
SIE-CEA van localitzar i explorar per primera vegada l'avenc dels
Tres Tombs havien vist a pocs metres d'ell un forat de boca notable,
però que per la seva poca fondària no se li va donar cap
importància.
A la primavera del mateix any, en
unes prospeccions que Lluís Muntan i Elena Muntan (GES-CMB) feien
per la zona del Fondo de Vallbona, casualment van topar amb l’avenc
dels Tres Tombs, també amb el forat proper i un altre totalment
desconegut. Al primer d'ells el varen batejar amb el nom de Forat de
la Ruda (al créixer una mata d’aquesta planta a la boca) i a
l'altre com Forat del Deck ( el nom del gos que sempre els
acompanyava). Van fer una primera topografia de les dues petites
cavitats i aquesta informació va restar inèdita fins el mes de març
del 2013, quan l'amic Lluís Muntan ens la va proporcionar per penjar
a EspeleoÍndex.
El 12 de maig del 2013, l'Emili
Bifet (GERS – AE Muntanya) retroba el Forat de la Ruda després
d'alguns intents de localitzar l'avenc dels Tres Tombs. El dia 28 del
mateix mes torna amb altres companys del grup i esperonats per la
incògnita que en Lluís Muntan reflectia a la seva topografia,
comencen la desobstrucció dels blocs que taponaven la possible
continuació a –3 metres. Han de menester dues sortides més per
començar a obrir pas (1 i 5 de juny) per finalment el dia 8 un equip
del GERS (Siscu Rise, Ignasi Yzaguirre, Cecilia González i Boris
Berenguer) van poder forçar un pas lateral accedint a una saleta que
dóna pas a un pou sota els grans blocs de l'entrada. Les continuades
exploracions dels membres del GERS han assolit donar a conèixer la
segona cavitat de major profunditat del massís Garraf – Ordal.
Bibliography
Ferrer, V. (2006-2014)).- Avencs de Garraf i d’Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies (2ª edició). Edició de l’autor. Barcelona.
Yzaguirre, Ignasi de; Bifet, Emili (2014).- “Nou avenc a Garraf: El Forat de la Ruda, - 193 m.”. EspeleoCAT (11): 38-43. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
Fotografies i altres dades extretes del blog: espeleobloc (apunts dels dies 24 al 27 d'abril 2014)