RUDA, FORAT DE LA

Gran boca vertical d'uns 3 per 2 metres que en la seva base i per una obertura lateral s'accedeix a una petita saleta on comença el primer pou (Pou Lluís Muntan) de 24 metres de desnivell, de gran bellesa per les banderes i colades que el decoren.
A 3 metres del fons, al SE, hi ha l'entrada a una gatera estreta per la que s'accedeix al Pou Emili Bifet. L'accés a aquest pou s'efectua més còmodament per un balcó que hi ha en la meitat del primer pou, on es troba la Capella Cristina; seguidament i mitjançant un pas baix s'accedeix a una galeria allargada (les Bambolines) d'uns 12 metres on es fa evident el plànol de la diàclasi E-O.
En l'extrem N d'aquesta galeria, per un ressalt de 3 metres i per una finestra s'irromp a la capçalera d'un pou de 8 metres que arriba a la Sala del By-pass (cota – 27,36), també molt concrecionada.
Una vegada en aquesta sala, estructurada N-S i de 2 x 8 metres, una gran finestra ens aboca al Pou Emili Bifet, de 24,5 metres. Davant d'aquesta finestra i a la mateixa alçada es pot observar la gatera que comunica aquest pou amb el Pou Lluís Muntan, abans esmentat.
En la base del Pou Emili Bifet (cota – 53,83) s'obren diferents ressalts entre blocs on s'han trobat diferents restes paleontològiques (os i cèrvol, entre d'altres): En la part O de la sala existeix un petit desnivell de 2,5 metres que dóna a una petita cambra (Saleta Faviola) profusa i bellament ornamentada tant en les parets com al terra per formacions coral·loides (anemonites) i que es prega NO ACCEDIR PER NO MALMETRE L'INDRET.
De nou a la base del Pou Emili Bifet, al SO un conducte vertical i estret de 5 metres dóna a una petita sala on a la seva base hi ha l'Estret de Berign (sic) on s'inicia el Pou Boris-Yzaguirre, de 44 metres, dividit a – 11 per una gran plataforma de grans blocs encastats, arribant a la seva base a la cota – 97,72 m.(final de la via primitiva o normal).
Situats a l'esmentada plataforma i al SO, entre mig dels blocs un estret meandre (Meandre de les Bessones) dóna accés al començament d'una sèrie de pous encadenats (Pous encadenats d'en Pau i Siles), originant un entramat de ramals i derivacions que s'estan explorant, arribant per un cantó a 193 metres de fondària (Via Aconcagua) on es troba la cota de fondària màxima provisional, i per un altre cantó a – 165 metres (Via Palermo-Buenos Aires) que s'origina a la cota – 98.
Els autors de la topografia no han donat a conèixer el recorregut total de la cavitat. D'una forma poc acadèmica i totalment estimativa hem calculat que podria estar al voltant d'uns 450 metres com a mínim.
ATENCIÓ: Cal dir que a partir del Meandre de les Bessones les condicions atmosfèriques canvien radicalment per l'aparició de l'aire enrarit amb disminució progressiva de la qualitat del mateix a mesura que es va davallant pel que l'exploració s'ha de dur amb les màximes precaucions per tal d'evitar situacions significativament incòmodes i/o perilloses en la progressió, segons cada espeleòleg tenint en compte sempre les seves condicions físiques i tècniques.
Per tal de conèixer i d'avaluar aquestes condicions es recomana posar-se en contacte amb el GERS – AE Muntanya.

El gener del 1986 quan membres de la SIE-CEA van localitzar i explorar per primera vegada l'avenc dels Tres Tombs havien vist a pocs metres d'ell un forat de boca notable, però que per la seva poca fondària no se li va donar cap importància.
A la primavera del mateix any, en unes prospeccions que Lluís Muntan i Elena Muntan (GES-CMB) feien per la zona del Fondo de Vallbona, casualment van topar amb l’avenc dels Tres Tombs, també amb el forat proper i un altre totalment desconegut. Al primer d'ells el varen batejar amb el nom de Forat de la Ruda (al créixer una mata d’aquesta planta a la boca) i a l'altre com Forat del Deck ( el nom del gos que sempre els acompanyava). Van fer una primera topografia de les dues petites cavitats i aquesta informació va restar inèdita fins el mes de març del 2013, quan l'amic Lluís Muntan ens la va proporcionar per penjar a EspeleoÍndex.
El 12 de maig del 2013, l'Emili Bifet (GERS – AE Muntanya) retroba el Forat de la Ruda després d'alguns intents de localitzar l'avenc dels Tres Tombs. El dia 28 del mateix mes torna amb altres companys del grup i esperonats per la incògnita que en Lluís Muntan reflectia a la seva topografia, comencen la desobstrucció dels blocs que taponaven la possible continuació a –3 metres. Han de menester dues sortides més per començar a obrir pas (1 i 5 de juny) per finalment el dia 8 un equip del GERS (Siscu Rise, Ignasi Yzaguirre, Cecilia González i Boris Berenguer) van poder forçar un pas lateral accedint a una saleta que dóna pas a un pou sota els grans blocs de l'entrada. Les continuades exploracions dels membres del GERS han assolit donar a conèixer la segona cavitat de major profunditat del massís Garraf – Ordal.

1. Ferrer, V. (2006-2014)).- Avencs de Garraf i d’Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies (2ª edició). Edició de l’autor. Barcelona.

2. 
   Yzaguirre, Ignasi de; Bifet, Emili (2014).- “Nou avenc a Garraf: El Forat de la Ruda, - 193 m.”. EspeleoCAT (11): 38-43. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• 
  Fotografies i altres dades extretes del blog: espeleobloc (apunts dels dies 24 al 27 d'abril 2014)