SANT URBÀ, AVENC DE

La boca de 2x1 metres dóna accés a un pou de 17 metres, als dos primers metres d'aquest pou trobem una plataforma de blocs, sortim pel costat més ampli i a mig pou fem peu en una forta rampa que ens aboca a la part final del pou, tot ell és força ampli. La base és una rampa plena d'enderrocs i multitud d'ossos dels animals morts que en els anys 70 i principi dels 80 del passat segle els pagesos tiraven a l'interior de l'avenc, després de 40 anys només hi queden els ossos.

Per la part superior de la rampa aquesta gira cap a ponent i després d'un curt recorregut, torna a girar cap el N i s'acaba.

Per la part inferior de la rampa trobem que l'esquerda es subdivideix en diferents nivells separats per blocs que formen falsos sostres, amb alguns passos amb un desnivell de fins a 5 metres en que cal fer servir corda d'assegurança. En alguns punts aquest blocs són força inestables.

La cavitat està equipada amb parabold inox M8.

Nota: La cota que es dóna de -57 metres la trobem força exagerada, hem mesurat el pou d'entrada i aquest té 17 metres de fondària, una diferència de 6 metres respecte els 23 que se li atribuïen, i no pas a la part superior de la rampa com s'indicava, si no ja baixat un tram d'aquesta, que és on ens deixa la corda provinent del pou d'entrada. 

La primera exploració l'efectua el GELL cap a l'any 1975, però se li perd la pista, i no és retroba fins l'any 1984 en que un veí de Santa Linya acompanya a alguns membres del GELL fins la cavitat. La informació d'aquesta cavitat ens arriba a través del mateix GELL l'any 1984 en aparèixer citat en el llibre El Montsec i muntanyes veïnes, però li donen una fondària de 80 metres en un únic pou i el situen a tocar de la pista. El mateix any 1984 a la revista Grallera nº1, els mateixos autors donen una nova descripció i una nova situació que tampoc es correspon amb les coordenades geogràfiques que faciliten, ja que aquestes la situen dins de la depressió de Sant Urbà quan no és així. Sembla que la cavitat era coneguda pels pastors de la zona, que la utilitzaven per desempallegar-se dels animals morts. Actualment (2024) sembla ser que han abandonat aquesta mala pràctica, ja que només hi trobem restes d'ossos. Les dades pel que fa al desnivell és un tant exagerada.

1. GELL. (1984).-”Fitxer de cavitats”. Grallera (1):45-61.GELL – CE Lleida.
2. Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).-El Montsec i muntanyes veïnes.
3. pp:1-375.CE Lleida.
4. Gàzquez i Pons, Josep Lluis, (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90. GE Lleidatà. Lleida.
5. Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell,Segarra, Solsonès,Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-384. EC Gràcia/FCE.

• Dades, coordenades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).