TALPS, COVA DELS

Des de la part superior del cingle cal fer un “ràppel” d'uns 12 metres que ens situa a una boca de 2 metres d'alt i 1,5 metres d'ample. Els primers 10 metres de galeria són força còmodes però a partir d'aquest punt cal arrossegar-se la resta de la cova. A uns 18 metres de la boca observarem al sostre la diàclasi sobre la que s'ha generat la cavitat (veure secció c-d en la topografia); 10 metres més enllà trobem un sot allargassat al mig de la galeria i que permet de posar-nos arrupits. La cova segueix igual de baixa, però a partir d'aquí es fa un xic més estreta.

Una cosa que sorprèn molt és la polseguera que s'aixeca en avançar arrossegats, les mans s'enfonsen en un terra format per una pols extraordinàriament fina. La cova segueix gairebé recta fins a trobar un grup d'estalagmites que dificulten la progressió; un cop superades cal avançar 15 metres més fins a trobar un petit ressalt format per una capa de colada. Per sobre d'aquestes encara es pot seguir uns pocs metres fins que la galeria gira sobtadament a la dreta i finalitza 2 metres més enllà.

Descoberta, explorada i topografiada l'any 1963 per membres de la desapareguda secció d'espeleologia SES – Talps del Centre Excursionista del Vallès (Sabadell).

1. Badiella, X. (1990).- “La Cova dels Talps i altres cavitats de les rodalies” Exploracions (14): 47-50. EC de Gràcia. Barcelona.
2. SES-Talps (1968).- “Història de la SES – Talps”. Espeleòleg (7): 256-257. ERE del CEC. Barcelona.

• Coordenades i fotos “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).