BADIÀ, GRALLER DE

Boca de 2 x 3 metres amb un pou de 8 metres, seguit d'una galeria de respectables dimensions en rampa, la paret de la dreta segueix un pla de falla. Al segon pou de 12 metres, el segueix una rampa amb força inclinació amb un ressalt de 2 metres. La cavitat fineix en una saleta circular on trobem algunes formacions litogèniques.     

Explorat per primer cop per l'ERE del CEC el 31 d'agost de 1961; segons es comenta, la primera exploració es va fer amb una simple corda.
Uns anys més tard, durant les campanyes d'exploració que van portar a terme la SAS del CG Barcelonès, visiten la cavitat i realitzen la primera topografia d'ella.

• 
  Stygiophyes zariquieyi Jeannel, 1924 (O. Escolà, 31-8-1961)

abans: Speonomus (Speonomus) zariquieyi Jeannel, 1924
Espècie molt freqüent a bona part de les cavitats de la zona

1. 
   Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
2. 
   Fresneda, J.; Escolà, O. (2000).- “Distribución del género Stygiophyes Fresneda 1998 y descripción de Stygiophyes aldomai allomorphus ssp.n. (Coleoptera, Cholevidae, Leptodirinae)” Miscel·lània Zoològica (23.2): 55-68. Museu de Zoologia. Barcelona.
3. 
   Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995) ”Catàleg Espeleològic de la Noguera” Grallera (3-4):1-90. GE Lleidatà. Lleida.
4. 
   SAS (1969).- “Dos importantes cavidades en el Montsec d'Ares: Grallera d'Alçamora y Grallera del Boixaguer”. Cavernas (11): 23-34. GE Badalona.
5. 
   SEPEG (1979).- “Fitxa tècnica: Graller de Badià”. Butlletí de la Penya Excursionista Guimerà (abril-juny): 19-20. Barcelona.
6. 
   Valles, Jordi de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2: 384 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• 
  Fotos actuals (2020) extretes del web: espeleodijous.cat. Apunt del 8-10-2020.