La
petita boca connecta amb un pou de 13 metres, com un tub estret en el
primer tram, que ens deixa a la part superior d'una sala de 21 metres
de longitud per 4 metres d'amplada amb el sòl constituït per una
rampa d'enderrocs fins assolir el punt de màxima fondària. Des de
la base del pou d'entrada, i en direcció contrària, apareix la
diàclasi originària, força estreta i que es fa impracticable als
pocs metres.
No hem pogut esbrinar qui i quan va
portar a terme la primera exploració. La més antiga que tenim
documentada és la d'Oleguer Escolà el 1979.
Bibliography
Borràs,
J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya
(vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el
Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
Escolà,
O. (1986).- “L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell”
Palestra
(33): 18. Portaveu del GEMI. Moià.
Actualització
de coordenades i fotografies extretes del blog:
espeleobloc.blogspot.
Apunts dels dies 29 febrer i 1 març 2016
