Boca
de 1,5 metres de diàmetre oberta en la capa de terra vegetal i
conglomerat alterat, en mig d'unes alzines. Ressalt de 4 metres fins
a una petita saleta de descomposició del conglomerat. Continuació
del pou en l'extrem SO de la saleta, sobre diàclasi E20S, molt ben
observable. A partir d'aquí comencen les infiltracions, especialment
abundants segons l'època de l'any. A la cota – 9, en l'extrem O
del pou hi ha un conducte lateral que aporta noves infiltracions. La
secció del pou és típicament ovalada i allargada en el sentit de
la diàclasi, amb una petita canal deguda a les infiltracions del
conducte lateral. A – 15 metres el pou talla una capa de margues de
15 centímetres de gruix. Més avall hi ha un petit replà que fa
anar el pou cap a l'O.
El
fons (- 32) origina una planta de 9 x 3,5 metres en la qual s'aprecia
una diàclasi E-O a l'extrem N. A l'O es troba una petita galeria
remuntant de pis ocupat per un cúmul de conglomerat descalcificat,
base d'un fus lateral d'11 metres d'alçada, fins a una capa de
margues que el limita superiorment.
La primera exploració va tenir lloc
el setembre de 1963, quan un equip de l'Operació Solsonès, integrat
per membres de l'EDES; EDECA i ERE-CEC, acompanyats per veïns
d'Oriola els hi van ensenyar la cavitat.
Una segona visita, el 12-3-1967 per
membres de l'ERE-CEC, va ser destinada a la topografia i estudi de la
cavitat.
