CORONA, GRALLERA DE

Una boca de 5 X 2 metres, amb una vertical de 8 metres que a la base s'inicia una rampa intercalada amb petits ressalts que acaba abocant-nos a un pou de 55 metres de notables dimensions, la base d'aquest pou té una planta de 40 x 7 metres tota plena d'enderrocs i amb un fort pendent. El final d'aquest pendent més planer però amb grans blocs supera la cota -100 . Aquí trobem al costat de la paret una nova vertical que uns pocs metres més avall ens situa en una saleta on en un dels seus extrems trobem un pas estret que ens permet accedir a la darrera vertical de 10 metres.

Recentment s'ha explorat un nou sector situat sota els grans blocs que conformen la base de la cavitat. L'accés es realitza mitjançant un pou de 6 metres totalment concrecionat, situat a l'esquerra de la part final de la galeria superior (instal·lat amb ancoratges naturals).

Aquest descens dóna pas a dos sectors d'alt valor geològic i biològic:

Galeria de les Flors

AVÍS DE CONSERVACIÓ: GALERIA DE LES FLORS

Aquesta galeria conté formacions aragonites d'alt valor científic i extrema fragilitat. El seu color marronós es deu a la presència de sediments naturals.

Per tal de preservar aquest patrimoni subterrani únic:

NO SORTIU DEL PASSADÍS CENTRAL: El sòl està cobert de cristalls que s'esmicolen sota el pas de les botes. Una sola trepitjada destrueix segles de creixement mineral.

EVITEU EL CONTACTE: Les 'flors' tenen una estructura vítria molt trencadissa; el so de vidre que emeten en trencar-se és senyal de la fragilitat irreversible.

PROTEGIU EL SEDIMENT: El fang de les botes pot contaminar la puresa dels cristalls i aturar el seu creixement.

Respecteu la cova per garantir que els futurs exploradors la puguin gaudir com vosaltres.

GALERIA DELS TURONS

Continuant l'exploració s'arriba a aquesta sala, batejada en honor a la troballa de les restes de tres exemplars de turons (mustèlids), en excel·lent estat de conservació.

AVÍS DE CONSERVACIÓ: Es prega el màxim respecte per les restes òssies; no s'han de tocar ni moure de la seva posició original per permetre futurs estudis biospeleològics.

Primera exploració realitzada el 1966 per la SAS del CG Barcelonès.

Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F. (1979).-' el Pallars Jussà'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-211. Ed. Políglota. Barcelona.

Cardona, F. (1989).-Grans cavitats de Catalunya, vol 1. 198 pp. EC Gràcia, Barcelona.

Escolà i Boada, Oleguer. (1970).-'Catálogo Espeleológico del Montsec'. Espeleòleg (11/12):453-541. ERE-CE Catalunya. Barcelona

SAS-CGB (1967).-'Catálogo de cavidades del macizo del Montsec'. Cavernas (9):43-61. GE Badalona.

Valles, Jordi de. (2008).-'Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d'Aran'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.1):1-319. EC Gràcia/FCE.

Dades i topografia (2024) facilitades pel SIS-CE Terrassa.