El Foradot

La cavitat es troba en la pedra tosca que va ser dipositada per l'aigua que queia en cascada per un cinglet balmat procedent d'un aiguaneix situat al seu damunt. Tot i que actualment la pedra tosca es troba seca, en altre temps l'aigua davallava per ella tot originant un túnel per darrera de la cascada, l'actual cova. I, probablement, encara en davallaria si no fos perquè l'aiguaneix ha estat captat i l'aigua conduïda mitjançant unes mànegues que podem veure en la façana de la cova.
També, dins mateix de la cavitat neix una font, la font del Foradot, tot i que es va trobar seca i amb el broc malmès.
La cova te un recorregut còmode de 12 m, el terra és relativament pla. La boca oriental està lleugerament elevada respecte al terra de l'exterior. A més a més de les dues boques del “túnel”, existeix un petit forat lleugerament penjat “La Finestra”.
A uns 4-5 m de l'extrem occidental hi ha una bona bassa amb unes mides de l'ordre dels 8×5 m que es nodreix de degotalls i d'aportacions que neixen a peu del cingle. Curiosament, a la topografia de la SIS de l'any 1978 la bassa era a tocar de la boca de la cova. Això ens fa pensar que la invasió de la vegetació ha anat guanyant terreny a la bassa en aquests darrers anys.

Cavitat coneguda de sempre, molt freqüentada per excursionistes.
Paradoxalment, des del punt de vista espeleològic la cova sembla haver estat mig oblidada.
L'any 1978 va ser topografiada per D. Reig i X. Badiella, de la SIS del CE-Terrassa, però tot fa pensar que la topografia va romandre oblidada a l'arxiu del club sense afegir més detalls sobre situació o característiques.
Tant és així, que al Catàleg Espeleològic de Catalunya, de Jordi de Valles, volum 5 de l'any 2016, figura la fitxa de la cavitat amb la topografia de la SIS i amb el text següent: “Cavitat citada sense més dades”.
Amb tot, la cavitat té un interès més pràctic, ja que just pel damunt seu hi ha l'aiguaneix responsable de la seva gènesi. Aquest aiguaneix és captat i la seva aigua conduïda al poble de Mura.