Aprofita
una diàclasi original, reomplerta pels intensos processos clàstics
que han provocat els diferents nivells que s'observen. Una esquerda
perpendicular a la principal ofereix una sortida a l'exterior per
darrera de l'agulla de El Frare, mentre
que per un lateral, davallant per una estreta diàclasi s'assoleix el
punt de màxima fondària a -19 metres.
Ferraté,
J. (1918).-Espeleologia
de les comarques tarragonines,133.
Agrupació Excursionista de Reus.
Farrús,
M.;Satorra, A.;Pérez, Ll.(1999).-”Resultats de les campanyes del
grup espeleològic lleidatà a la serra del Montsant. Anys
1995-1997. El Montsant”. Grallera
(5):5-44. GELL. Lleida.
Farrús,
M.;Satorra, A.;Pérez, Ll.(2006).-”Resultats de les campanyes del
GELL a la serra del Montsant,II. Anys 1998-2005”. Grallera
(6):3-33. GELL. Lleida.
