JETA, COVA DE LA

Per la boca inferior, plena de blocs, s'entra en un conducte alt i ample que poc a poc va ascendint entre els blocs. Un tram més estret i més baix comunica, al cap d'una trentena de metres, amb una cambra que surt a l'exterior per la seva part superior, sense deixar la tònica general de l'acumulament de grans blocs.

El fondal de Valldellós ja apareix citat l'any 1928 en un itinerari del Centre Excursionista Rafel de Casanova (aleshores l'anomenaven Fondal de Clivelleres).
L'any 1956, Pere Giró fa esment d'una donació de material arqueològic feta per Josep Lloret al Museu de Vilafranca del Penedès.
Però no és fins el 1975 que, tres membres de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) (J. Alegret, M. Pàmies i J. Virella), redescobreixen l'indret i a partir de 1978 fins a 1986 la zona va ser objecte d'una important actuació arqueològica per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona.

1. 
   Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995).- “El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V”. Miscel·lània Penedesenca (20): 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs.
2. 
   Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.

• 
  Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 5-11-2020