PELAGONS, AVENC DELS

L'estreta boca es troba en una petita depressió allargada i comunica amb un ressalt estret de 2 m de desnivell que porta a una saleta de petites dimensions. D'aquí i per un fort pendent es baixa fins al fons de l'avenc, de planta plana i plena d'enderrocs. A l'altre extrem es desenvolupa una curta i estreta galeria remuntant. S'ha de tenir cura degut a la inestabilitat d'alguns blocs durant el seu recorregut.

L'avenc es va descobrir, almenys arqueològicament, per un grup de col·laboradors de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú l'any 1958 i hi van fer un petit sondeig d'1 x 1 m al fons de la cavitat. Es trobaren ossos, set fusaioles i diferents tipus de ceràmica.
L'any 1968 membres del GET – AE Talaia publiquen una curta ressenya amb una topografia on li atorguen 12 m de fondària (la imatge és pràcticament irreproduïble per la mala qualitat d'impressió).
Cavitat d'inhumació amb restes humanes i molts fragments de ceràmica datats entre el Bronze i el Ferro-Ibèric. Tots aquests materials es troben al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
En alguns moments l'avenc ha estat esmentat com a Cova dels Pelagons.

1. 
   Ferrer, Antoni (1968).- “Avenc dels Pelagons” Soterrània (1): 22-23. GET – AE Talaia. Vilanova i la Geltrú.

2. 
   Miret, Josep (1982).- “Materials de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès)”. Butlletí de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. (Sisena època): 199-207. Vilanova i la Geltrú.