PONT DE L'ESCALAT, AVENC DEL

Per una boca reduïda es penetra en un pou de 10 metres; en el seu fons, a través d'una finestra lateral s'accedeix a una nova vertical de 28 metres. El seu fons és constituït per llims i petits clastes. En un racó del fons s'origina un conducte estret de curt recorregut.
Engolidor temporal de la riera de Begues, que en èpoques de fortes crescudes hem pogut veure totalment anegat per les aigües, la qual cosa fa que en el seu interior es puguin trobar algunes deixalles arrossegades pel corrent.

La primera exploració de que tenim constància és la portada a terme per membres del GES – CMB l'octubre del 1962.
Sempre ens quedarà el dubte de si el desaparegut avenc de la Riera de Begues, explorat únicament pel Dr. Francesc Español i al que se li atorgava una fondària de 70 metres (Speleon V;1-2), no podria ser aquest mateix. La descripció, si exceptuem les diferències espeleomètriques, encaixen.  En l‘èpic  relat de Joaquim Montoriol: “Catorce horas de lucha en el avenc de l'Escarrá” (Boletín del CMB, 1952) ja fa esment d'un avenc a la riera i, pels pocs detalls que dóna, sembla tractar-se de l'avenc del Pont de l'Escalat. Els veterans del GES sempre han estat contraris amb aquesta teoria totalment indemostrable i afirmen haver estat al punt de la riera on grans blocs taponen aquell engolidor.

1. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
2. Rubinat, F. (2004).- “Catàleg espeleològic del massís de l'Ordal” EspeleoSie (Monogràfic): 117 pp. SIE – CE Àliga. Barcelona.
3. Sitjà, R. (1970).- “Avenc del Pont de l'Escalat” Espeleòleg (10): 424-425. ERE del CEC. Barcelona.

• Fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).