Cova de Rocacorba

És constituïda per una única galeria ascendent en sentit pràcticament O-E, amb la seva base formada per blocs i sediments, d'on surten dues petites branques perpendiculars vers el SE, una d'elles comença al peu de la galeria principal, i l'altra pràcticament al seu cim. La cavitat té un desnivell de +17 metres.

Font i Sagué, en l'epíleg del seu Catàlech (1897), diu textualment: Rocacorba. 311).- Una cova. Faura i Sans en el seu Recull (1909) gairebé reprodueix la cita d'en Font, diu: La Cova (Rocacorba).
No sabem res més fins que, segons consta al llibre d'activitats del GES – CMB, el setembre del 1954 membres d'aquest grup exploren la cova, tot anomenant-la Cova de la Verge (potser el nom real de la cavitat?), encara que no deixen cap dada sobre aquesta exploració.
No és fins el dia 1 d'abril de 1972 que és explorada pels membres de la SIRE-UEC (Gràcia): X. Araiz, J. Cañelles, J. Sabater, i J. Torrella. L'any 1973 hi tornen el 2 de setembre els membres de la SIRE: J. Cañelles, J. Torrella i A. Lagar, realitzant la topografia i la recerca biospeleològica. A partir d'aquí ja resta catalogada com Cova de Rocacorba.

Entre la fauna recollida per A. Lagar (1973) cal destacar:
Coleòpters
· Speonomus delarouzeei

1. 
   Borrás,J.; Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona,el vallès oriental i el maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 6):1-292. ed. Políglota. Barcelona.
2. 
   Lagar, A;Cañelles, J;Torrella, J.(1973).-”Contribución al conocimiento espeleológico de la Garrotxa (Girona)”. Senderos (180):33-37. UEC.

• 
  Coordenades i fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro i Montse Mañosa (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).