SEGARRA, BALMES DELS

Està tant entapissat d'esbarzers, heura i cirerers podrits, que és podria dir, que no s'hi pot entrar. Dóna la sensació de ruïna perillosa, perquè les parets no s'aguanten soles i la mateixa roca s'erosiona ràpidament obrint-se esquerdes i tombant-se cap un costat.
Està dividida en dos balmes. La més oriental es troba més enlairada i estructurada amb tres parets que han caigut, sota la roca, amb un forn al mig, encara conservat. El terra està ple de rocs de les parets, bigues de fusta, algunes cremades i deixalles diverses. La més occidental separada uns 5 metres, és més profunda i baixa, encara conserva els llits de fusta i una quadra pels animals, el terra és ple de xerri.
Per la banda més oriental de la balma més enlairada, s'està infiltrant una esllavissada de fang que baixa d'una rasa lateral amb el perill d'arrasar-ho tot.

Coneguda de temps immemorial, els darrers habitants la van abandonar a principis de la dècada de 1960.

1. 
   Borràs, J; Miñarro, JM; Talavera, F.(1980).-”l'urgell, el solsonès, la segarra i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):159. Ed. Políglota. Barcelona.
2. 
   Codina, Salvador.(2000).-”Balma dels Segarra de Montcalb”. Corriol (134):10-11. Centre Excursionista del Solsonès.
3. 
   Valles, Jordi de. (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell” Catàleg Espeleològic de Catalunya (2):358-359. EC Gràcia/FCE.

• 
  Dades extretes del blog de Jordi de Valles, post del dia 8-10-2015 (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es).