SIMANYA, COVA

Espectacular boca que accedeix a una galeria rectilínia orientada N45O i que fineix 98 metres més enllà, progressivament reomplerta de sediments. D'ella surten dues bifurcacions: la primera, a pocs metres de la boca, és lleugerament ascendent i acaba en una estreta diàclasi a gairebé 50 metres del seu inici. La segona, orientada com l'anterior (S25O), és també rectilínia i d'una amplada mitjana de 3 metres. A la seva primera meitat té seccions triangulars i s'hi petits tolls d'aigua, restes de gours destrossats. A partir del lloc anomenat Pas de l'Oca, les alçades rarament superen el metre o metre i mig, a causa de l'augment dels sediments que acaben per taponar quasi totalment la galeria; és al final d'aquesta on s'ha comprovat l'enllaç amb la Cova del Triangle, que de moment no s'ha pogut realitzar físicament.
Tornant enrere, al costat de l'esmentat Pas de l'Oca, neix un altre conducte, paral·lel a la galeria d'entrada i amb petites derivacions sense importància, el qual finalitza en dos pouets excavats en els sediments. Des d'aquest punt seria factible la unió amb la Cova Simanya Petita, ja que els sons arriben dèbilment de la una a l'altra cavitat.
Es tracta d'una caverna engendrada per un antic curs subterrani, traçat sobre un sistema de diàclasis en xarxa (N20E i NO – SE), el qual deuria deixar de funcionar en plena fase juvenil i que deuria drenar un massís molt més important que l'actual Montcau. Els fenòmens reconstructius tenen molt poca importància i en èpoques de fortes pluges es produeixen infiltracions que poden arribar a inundar alguns trams de la cavitat.

Citada i descrita amb molta fantasia per Jeroni Pujades a la seva “Crónica Universal del Principado de Cataluña” el 1609. La seva popularitat fa que es trobi citada a totes les obres antigues de catalogació espeleològica i a d'altres de temes excursionistes. Visitada, entre d'altres, per Cèsar A. Torras, Font i Sagué, Faura i Sans, Palet i Barba, ... Fins i tot el conegut pintor i dibuixant Lluís Rigalt, va fer, durant l'últim terç del segle XIX, una làmina on es veu des de l'interior la boca de la cova.
La primera topografia coneguda fou efectuada per membres del Centre Excursionista de Terrassa el 7 de maig del 1911.
En els anys 1929-30 foren efectuades unes “cates” arqueològiques dirigides per Pau Codina, de Terrassa. Pocs anys després, J. Closas aixecà un nou plànol publicat posteriorment per N. Llopis Lladó (1944).
Les dues topografies més completes i recents són les realitzades durant la dècada dels anys 1960 per membres del GES – CMB i també per l'ERE – CEC.
La Cova Simanya és sens dubte la cavitat no turística més visitada a Catalunya.

1. 
   Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
2. 
   GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

3. 
   Romero, M. (1974).- “Les cavitats del Turó del Montcau (Sant Llorenç del Munt)” Espeleòleg (21): 37-62. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• 
  Fotografies, coordenades i altres dades extretes del blog Espeleobloc (post del 2-5-2011)