TOSSA D'ESPINAU Nº1-3, FORATS DE LA

Es tracta d'una cavitat estructurada en una diàclasi de direcció SO-NE, amb tres boques (Forat nº 1 i nº 3, malgrat formar part del conjunt, el Forat nº 2 té un pas impenetrable que impedeix la connexió física). La boca més gran és la nº 1, on amb una corda de seguretat es pot baixar fins a -22 metres, la seva màxima fondària. Un tronc d'arbre ajuda a accedir a les sales interiors, formades entre blocs inestables en la mateixa diàclasi. Accedint a la galeria que es troba a -5 metres, s'enllaça amb la boca número 3 sense cap problema.

Explorat pel GEB el dia 17 d'abril de 1993, aquests van estar acompanyats pel Sr. Wolf i el seu fill Franz, veïns d'Espinau que els hi van ensenyar la cavitat. El fet de trobar-hi un “spit” indica que la cavitat ja havia estat explorada amb anterioritat.