DONYA BLANCA, COVA DE

A la balma només es conserven restes de diferents tipus d’edificacions. Encara es mantenen en peu gruixudes parets, murs i arcs. La balma presenta unes dimensions màximes de 51 m de llargada per 17 m de fons i una alçada de 7 m.

Joan Ferraté ja la cita el 1918 tot dient: Davant de Ciurana, a l'altre banda del riuet Estupinyà, es troba aquesta cova, que s'ha fet famosa per la tràgica tradició que s'hi conte, d'haver-hi viscut fins a sa mort, com a càstig per tenir amors amb un trovaire de Provença, una filla del comte de Prades. De major interés folklòric que espeleològic. (sic)

Josep Iglésies, al seu llibre: Siurana (1960), esmenta la llegenda de la cova.

Es té constància documentada de l'ocupació de la balma des del segle XVI fins al segle XVIII, més endavant no es conserven documents, això no vol dir que no continués ocupada.

1. 
   Ferraté, Joan (1918),- Espeleologia de les comarques tarragonines. Reus

• 
  Dades actuals, topografia i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 5-5-2020