Cova Fumada

Una boca de bones dimensions (4,5 x 5 m.) dóna accés una cambra que manté aquestes mesures i que s'allarga durant 15 metres, augmentant-les una mica en la zona terminal. A la seva zona central, un lleuger estretament ha permès la instal·lació d'una porta que manté tancada la cavitat.
A l'extrem de la galeria d'entrada i en un nivell inferior (una escala de pedra permet baixar els 3 metres de desnivell), s'inicia una nova galeria, de dimensions més reduïdes i al poc d'entrar, a l'esquerra, es troba un pou inundat d'aigua dolça, corresponent al nivell freàtic de la zona i que segurament és el mateix que es troba a la cova del Centenari i a l'avenc de les Granotes.
La galeria segueix una mica més i tot seguit s'enfila per un conjunt de conductes superior, de minses dimensions, encara que bellament decorats per la litogènesi, destacant tota una sèrie de formes excèntriques.

Coneguda des de temps remots, un document de 1163 del rei Alfons I ja fa esment de la spelunca cremata. Apareix citada a tots els catàlegs espeleològics antics i tot indica que durant molt de temps hi havia una paret de pedra que servia per fer-la servir d'habitatge o de fortificació.
El 15 de setembre del 1910 és visitada per Faura, Rosals i Llongueres. Faura diu textualment: Es un mal abrigo, habitado por pobres errantes. En el fondo hay una muy reducida sala. Carece de interés científico.
De fet va passar desapercebuda fins que en urbanitzar la zona, el propietari de la parcel·la on es troba va començar a excavar (1963) els sediments del fons de la galeria d'entrada fins a trobar la continuació i va començar a arreglar el seu interior, amb una primera idea d'instal·lar una discoteca, de la qual cosa va desistir ben aviat. El propietari, Sr. Navarro (Transports Navarro, de Sants) va donar avís a membres de la SIRE – UEC Sants que la van visitar i topografiar (la topografia es va perdre) el gener del 1967. Posteriorment, durant els treballs de confecció del catàleg espeleològic del Garraf, en Joan Borràs i companys del GES – CMB la van tornar a topografiar (maig 1974) i l'anomenen Cova Fumada de Vallbona.

1. 
   Borràs, Joan (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III: 207 pp. Edició de l'autor. Barcelona.

2. 
   Cebrià, Artur (1992).- “La cova fumada de Castelldefels: paleolític mitjà a cavall entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf”. I Trobada d'estudiosos de Garraf (Sitges, 29-10-1989): 137-142. Diputació de Barcelona.

3. 
   Faura i Sans, M. (1911).- “Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Boletín de la Real Sociedad española de Historia Natural (julio): 355-377. Madrid.

• 
  Coordenades revisades i fotografies facilitades per Alfred Montserrat i Martí Romero (ERE – CEC) (juliol 2014)