La
boca de 10X6 metres dóna pas a un pou de -23 metres, estan la base
plena de materials clàstics. En el costat NE trobem després d'una
curta grimpada d'uns 6 metres una galeria curta que ens situa a la
capçalera d'un estret pou de 15 metres, on trobem gran quantitat de
blocs durant la davallada del mateix, arribant aquest fins a -30
metres de fondària.
Faura
en el seu Recull (1909) fa
esment d'un avenc que anomena Avenc del Colom, li atorga 21 metres de
profunditat i no aporta cap més dada.
Termes
en el seu Catàleg
(1952) i Llopis en les primeres edicions de la guia de l'Ordal
d'Editorial Alpina fan constar aquesta cavitat amb les referències
donades per Faura, però sense situar-la sobre el mapa.
L'abril
del 1966, membres de la SIRE – UEC Sants (C. Cornellas i J.M.
Miñarro) trobant-se al Fondo del Lledoner, parlen amb un pastor
“dels d'abans” i els acompanya a un avenc de boca molt gran que
anomena del Colom. El diumenge següent l'exploren i com que és
citat a la guia de l'Alpina i correspon la fondària fixada (no
arribaren a veure la via lateral al pou principal), el marquen damunt
del seu mapa i donen per fet que és un avenc ja conegut. Poques
setmanes després, mirant un dels darrers números de l'aleshores
incipient revista CAVERNAS del Grup d'Espeleologia de Badalona,
comproven que en una breu nota surt publicat el mateix avenc,
explorat un dos anys abans pel GEB i que havien batejat com Avenc
dels Geòlegs, tot pensant que era una cavitat inèdita.
Malgrat
haver-se donat a conèixer posteriorment la coincidència dels dos
noms en una mateixa cavitat, la denominació d'Avenc dels Geòlegs
sempre ha estat preponderant sobre el nom antic.
E.
Aragonès, en el seu magnífic treball (2010) sobre la figura de
Faura com a espeleòleg ens desvetlla les possibles incògnites: El
dia 2 d'agost del 1908, M. Faura, F. Bertrand, A. Mir, P. Mir i P.
Raventós, acompanyats pel llenyataire Josep Cells, coneixedor de la
gran majoria de cavitats d'aquesta zona de l'Ordal, es van dedicar a
fer el sondatge d'una sèrie d'avencs del fondo de Lledoner i fondos
tributaris, un d'ells era l'Avenc del Colom, que li calculen 21
metres de fondària. Van acordar d'explorar-los els dies 15 i 16 del
mateix mes, però una decisió del president del Club Muntanyenc (5
d'agost) ho impedeix al no autoritzar noves exploracions fins que no
es pogués adquirir un cable de recanvi.
Per
tot això, l'Avenc del Colom va quedar pràcticament en l'oblit i tot
fa pensar que la primera exploració no va tenir lloc fins que la van
portar a terme els membres del GEB l'any 1964.
